Resultats de la cerca

Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres Rosselló Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592

La pell resta encartonada de forma irreversible i, així, no s’esponja amb el remull i apareix en blocs encarcarats i aspres

El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler són els nuclis de població de la riba dreta, a més de…

Conreà el teatre Princese Gundega un karalis Brusubārda ‘La princesa Gundega i el rei Brusubārda’, 1912, la narració inspirada en el folklore del seu país Dievs, daba, darbs ‘Déu, natura, treball’, 1927, Skarbos vējos ‘Aspres vents’, 1930, etc

Els individus de temperament biliós són subjectes magres, de cara esgrogueïda, pessimistes, aspres i preocupats Des del punt de vista científic aquest concepte ha caducat roman en el llenguatge popular, i és emprat per a referir-se a una persona irritable, de mal geni, etc

S'alça a 301 m alt, en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l’alt Rosselló amb el Vallespir El sant que s’hi venera sant Ferriol és copatró de Ceret un important aplec hi té lloc el 18 de setembre, durant les festes de Ceret L’església actual és del segle XVII

És el més calcícola dels patrons americans, poc atacable per les malalties criptogàmiques i presenta una gran afinitat amb les varietats viníferes La brotada s’anticipa al desenvolupament radicular, però les estaques arrelen amb dificultat Té les fulles acabades en forma de tascó, aspres i brillants, els sarments molt estirats i borrosos, els entrenusos rectes i llargs i els nusos poc sortints

Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la séquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé parallelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneixen La vall de Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó

Neix als vessants meridionals de la muntanya de Millà davalla cap a Tartareu i Os de Balaguer engorjat en la zona muntanyosa dels Aspres, s’obre pas a través de la serra Llarga, a l’indret on es formà Castelló de Farfanya, i travessa la plana oligocènica de la vall del Segre, fins a la seva desembocadura, prop de Menàrguens És aprofitat al seu curs baix per al regadiu