Resultats de la cerca

Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec

Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià  i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà  1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…

Participà en la tertúlia literària de la Fonda de San Sebastián, moderadament neoclàssica i concorreguda per Cadalso i López de Ayala Fou professor de retòrica del Colegio Imperial Escriví La petimetra 1762, que, precedida d’una Disertación sobre les tres unitats del teatre clàssic, aspirava a modificar el gust imposat pel teatre castellà barroc, que també criticà en els tres opuscles sobre Los desengaños del teatro español 1764 Escriví tragèdies Lucrecia 1763, Hermesinda 1770, única que fou representada, i Guzmán el Bueno 1764 Les Poesías , recollides pel seu fill Leandro i…

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el pla de San…

Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès Hi collaboraren J Carner, JM López-Picó, A Rovira i Virgili, E Xammar redactor en cap, JM Junoy, M Aguilar, R Jori, Alexandre Plana, J Brossa, M de Unamuno, R Pérez de Ayala, RM del Valle-Inclán, etc Publicà també poemes de G Apollinaire i de M Jacob Destacaren les portades d' Apa i els dibuixos de Canals, Colom, Ynglada i Nogués Alguns estudis fixaren la desaparició de la revista al número 157 20 d’abril de 1918, però posteriorment s’ha tingut constància de l’edició fins el número…

Es formà musicalment al Conservatorio Nacional de Música, on fou deixeble del compositor Carlos Chávez i de Silvestre Revueltas Inicià la seva carrera musical com a membre de diferents formacions orquestrals i el 1935 creà, juntament amb D Ayala, B Galindo i P Moncayo, el Grupo de los Cuatro amb l’objectiu de divulgar la nova música mexicana El 1958 fou nomenat professor de violí i d’harmonia al Conservatorio Nacional de Música i dirigí l’orquestra d’aquest centre Cap als anys trenta inicià la seva carrera compositiva, amb unes peces interessants pel seu caràcter colorístic A…

Intervingué en política durant la Primera República Exercí com a crític d’art Apuntes para la historia de la caricatura, 1878 Del desnudo en el arte , 1902 i també com a periodista, a París 1878 Ostentà diversos càrrecs en institucions artístiques i literàries de Madrid Literàriament s’inscriu dins el naturalisme, amb respecte per la tradició castellana del segle d’or Del teatro, 1844 Autor de nombrosos treballs Ayala, estudio biográfico , 1884 Castelar, 1900, és més conegut per les seves novelles i colleccions de contes, on segueix de prop Balzac, Dumas i sobretot Zola Hi…

Els Enríquez de Lacarra , senyors i després comtes d’Ablitas, s’originaren d’un fill del rei Enric I de Navarra, Juan Enríquez de Lacarra mort el 1323, els Enríquez de Sevilla , d' Enrique Enríquez , fill de l’infant Enric i net de Ferran III de Castella, els Enríquez de Cisneros i els Enríquez de Castilla , del comte Tello de Biscaia, fill d’Alfons XI, i els Enríquez de Noroña , d’un fill d’Enric II de Castella, Alfonso Enríquez , comte de Gijón Enric II també fou pare de Fadrique Enríquez , duc de Benavente La família dels Enríquez , almiralls de Castella, fou originada per Fadrique…

Fou fundat l’any 1951 La temporada 1995-96 es proclamà campió de grup de preferent territorial i ascendí a primera catalana La temporada 1998-99 fou subcampió d’aquesta categoria, amb Ramon Maria Calderé d’entrenador, i ascendí a tercera divisió per primera vegada en la seva història S’hi mantingué tres temporades fins la 2001-02 i després d’una temporada a primera catalana retornà a tercera Després d’un temps a primera catalana 2006-08, en què fou campió en l’edició de 2007-08, ascendí de nou a tercera divisió En l’edició de 2012-13 quedà subcampió, però en els play-off d’ascens a segona B…

Hom dona com a estirp Gonzalo Ovéquez s XI El seu besnet Pedro Suárez passà a Extremadura, on fou cognominat Gallego El rebesnet d’aquest, Pedro Suárez Gallego, senyor de Santa Maria d’Ortigueira, fou pare de Fernando Pérez Gallego, mestre de l’orde d’Alcántara, i aquest, oncle de Pedro Ibáñez Gallego, senyor d’Ortigueira, després conegut com a Pedro Ibáñez Fajardo El fill d’aquest darrer, Juan Pérez Fajardo , passà a Múrcia, on s’establí, el 1369, per sotmetre aquell regne a l’obediència d’Enric II El seu fill Alonso Yáñez Fajardo mort el 1396 fou el primer adelantado major hereditari del…