Resultats de la cerca
Es mostren 300 resultats
Castellar de la Muntanya
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al vessant N de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera (o riera de Castellar
).
L’antic castell de Castellar formà part del vescomtat de Bas l’església parroquial Santa Maria pertangué al monestir de Sant Joan les Fonts
Capsec
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), al qual donà nom fins al començament del segle XX.
És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec , que aflueix a la riera de Bianya, per l’esquerra, prop de l’antic hostal de Capsec L’església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon
els Hostalets de Capsacosta
Caseria
Caseria del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), propera a la parròquia, al vessant del SW de la serra de Capsacosta, vora la carretera d’Olot a Sant Joan de les Abadesses.
Del 1937 al 1939 donà nom a l’antic municipi de Sant Salvador de Bianya
la Vall del Bac
Antic terme del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), que comprèn la vall del Bac, capçalera de la riera d’Oix, entre la serra de Malforat, al S (que la separa de la vall de Bianya), i la línia de serres (puig Sou, 1 306 m alt.), ja al límit amb el Ripollès, que la separen de la vall de la riera de Salarsa.
De la parròquia de Sant Andreu de Porreres depenien les dels altres llocs del terme Llongarriu, Sant Feliu del Bac, Sant Miquel de la Torre i l’església de Santa Magdalena del Coll L' hostal de la Vall del Bac és a l’extrem oriental de la vall A mitjan s XIX ja havia estat annexat al municipi de Capsec després dit la Vall de Bianya
Sant Martí del Clot
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, romànica, situada a 509 m alt., als vessants meridionals de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la vall de Sant Ponç d’Aulina.
Conserva l’absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d’Olot el primer terç del s XV Havia estat sufragània de la de Sant Salvador de Bianya
serra de la Cau
Serra
Contrafort oriental (824 m) de la serra de Malforat, al terme de Sant Joan les Fonts (Garrotxa).
Domina, al sud, la confluència de la riera de Bianya i el Fluvià i resta limitada, al nord, per la riera de Carreres
Esglésies de la Garrotxa anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 informació J Bolòs Argelaguer Santa Maria d’Argelaguer Santa Anna d’Argelaguer Mare de Déu del Guilar Santa Magdalena de Montpalau Bassegoda Sant Miquel de Bassegoda Sant Vicenç de Principi Sant Andreu de Llorona o de Lliurona Sant Martí de Corsavell o de Cursavell Sant Bartomeu de Pincaró Sant Julià de Ribelles o de Pruna, o de Prunera, o de Brema Sant Corneli de la Muga o de Ribelles Sant Llorenç de Sous o del Mont Mare de Déu del Mont Sant Joan o Santa Maria de Baussols o de…
Marató per relleus Ekiden-Vila de Palafrugell
Atletisme
Competició de marató per relleus celebrada a Palafrugell des del 1999.
Organitzada per la Unió Atlètica Palafrugell-Bianya, es disputa en equips de cinc o sis atletes que fan relleus fins a completar els 42,195 km del recorregut Fins a l’any 2010 es disputà amb equips masculins i femenins, i el 2011 passà a fer-se amb equips mixtos
la Canya
© Fototeca.cat
Poble
Poble de la Garrotxa, a la riba esquerra del Fluvià, dins l’àrea d’influència d’Olot.
El nucli és dividit entre la Canya de Baix 558 h agl 2001, del municipi de Sant Joan les Fonts, i la Canya de Dalt 479 h agl i 20 diss 2001, en un enclavament 0,85 km 2 del municipi de la Vall de Bianya entre els d’Olot i Sant Joan les Fonts És un nucli industrial tèxtil
Santa Llúcia de Puigmal
Antic poble
Antic poble i parròquia del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
Situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal , que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Farró, a la de Sant Ponç d’Aulina Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva Des del s XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses