Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
Celdoni Fonoll i Casanoves

Celdoni Fonoll i Casanoves
© Fototeca.cat
Música
Literatura catalana
Cantant, rapsode i poeta.
De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no s’hi dedicà professionalment fins el 1974 El seu repertori abraça des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis, i és també autor d’unes 200 cançons Ha enregistrat els discos He heretat l’esperança 1978, Traginer de cançons 1982, Recital 1000 1984, premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya, Nit de Foc 1985, Enllà del temps 1989, que inclou la cançó Cor càtar , guardonada amb el premi Èxit d’Or Català, Mercat de Calaf 1991, Aigua secreta 1992, Cançons de l’amor que tinc 1997, Per un petó 1998 Ha publicat antologies…
,
Antoni Martí i Morera
Veterinària
Veterinari.
S'especialitzà en patologia equina Creà una unitat d’assegurança de bestiar equí, qualificada de modèlica, i desenvolupà una tasca docent notable Fou president de la secció de patologia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-70 És autor de Veterinaria práctica 1963 El seu germà Josep Martí i Morera Llorac 1898 — Barcelona 1987, metge especialitzat en hidrologia París 1933, dirigí el Balneari de Vallfogona de Riucorb 1934-35, i posteriorment exercí a Granyena de Cervera i a Barcelona Fora del camp mèdic, difongué la figura i l’obra de Francesc Vicent Garcia, el Rector de…
plaça

Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i porticades,…
Joan Nadal i Guarda
Economia
Comerciant i funcionari.
Es traslladà el 1777 a l’Argentina, on arribà i s’establí, amb el seu germà Jaume Nadal, al Riu de la Plata Més tard, tots dos, fixaren la seva residència a Salta, on obriren un negoci Implicat directament en la política, milità al bàndol reialista el 1808 aportà diners a favor de la monarquia espanyola per a la guerra declarada contra França Fou membre del Cabildo de Salta i, el 1810, participà en el Cabildo Abierto
Josep Maria Mestres
Teatre
Director d’escena.
Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i diplomat en Interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona Ha estat membre de la companyia Zitzània Teatre 1990-98, membre fundador de la companyia Kràmpack 1994-97 i director fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Pompeu Fabra 1995-99 Ha dirigit, entre altres espectacles, Kràmpack 1994, de JSánchez, premi especial de la Crítica Dakota 1996, de JGalceran, premi Butaca a la millor direcció Klowns 1997, de JMontanyès i JMMestres, premi Especial de la Crítica Salvats , d’EBond Fashion Feeling…
Laureà Figuerola i Ballester
Laureà Figuerola i Ballester
© Fototeca.cat
Economia
Advocat, economista i polític.
Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España Estudià dret a Barcelona 1840, i el 1856 es doctorà El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’installà Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings…
,
Antoni Montfort i Miquel
Economia
Comerciant.
Establert a Barcelona, gravà i publicà el 1818 un Plano de la ciudad de Barcelona y sus cercanías que dedicà al capità general FJCastaños, i el 1829 una esfera terrestre i una de celeste en castellà
Alexandre de Riquer i Inglada
Exlibris d’Alexandre de Riquer i Inglada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura catalana
Dibuixant, pintor i poeta.
Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent Estudià a Manresa, Besiers i a Tolosa Llenguadoc Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d’Antoni Caba a Llotja El 1879 anà a Roma Passà després a París i a Londres A Anglaterra conegué el focus artístic de l’Aesthetic Movement, alimentat pel japonisme i el prerafaelitisme, i també l’Arts and Crafts Movement, de William Morris , seguint les idees dels quals propugnà l’aplicació de les arts als productes industrials i als objectes de la vida quotidiana, ja fos en el disseny de mobles i d’objectes decoratius, el cartell, la…
,
Baldomer Oller i Tarafa
Història
Economia
Dirigent obrer.
Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya
Pere Jorba i Gassó
Economia
Industrial i comerciant.
Treballà de teixidor a Manresa El 1877 installà la primera fàbrica a Sant Vicenç de Castellet, i després les de la colònia Jorba , del Manganell 1892 i Bellveí 1895, etc, i una central elèctrica a Viladecavalls El 1904 obrí uns grans magatzems a Manresa, i el 1911 els cèlebres magatzems Jorba , a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius Castellgalí, Bages 1870 — Manresa 1938 El 1919 creà una sucursal a Brusselles, i el 1926 traslladà els de Barcelona a l’emplaçament definitiu el Portal de l’Àngel, que el 1963 foren adquirits pel grup Galerías Preciados SA