Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
comtat de Cirat
Història
Títol senyorial concedit el 1628 a Bernat de Vilarig, òlim Carròs de Vilaragut de Montcada i Pardo de la Casta, senyor de Cirat i batlle general de València.
Passà als Calataiud, als Català, als Villacís i als Martínez de Pisón
Bilbilià
Geologia
Estatge (i edat) del Cambrià inferior, situat damunt del Marianià i sota el Cambrià mitjà.
L’estratotip és a Huermeda, prop de Calataiud el nom prové de Bílbilis
baronia d’Antella
Història
Títol concedit, el 1568, al cavaller Miquel de Salvador, senyor d’Antella, de Rafalet i de la Xarquia (Ribera Alta).
Passà a les famílies Dassió, Ferrer de Pròixida, Peres de Calataiud, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira
sobrecollida
Història
Demarcació històrica del regne d’Aragó per a la col·lecta de l’impost del morabatí i d’altres drets i per a la localització de les duanes o taules de la generalitat.
N'hi havia dotze Jaca, Aïnsa, Ribagorça, Tarassona, Osca, Barbastre, Calataiud, Saragossa, Daroca, Montalbà, Alcanyís i Terol Més tard prengué la denominació de vereda
comtat de Vilafranquesa
Història
Nom que prengué el comtat de Vilallonga
el 1628 en ésser posseït per Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança.
Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l’annexió de la grandesa d’Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón
Montserrat d’Alcalà
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, estès a l’esquerra del riu Magre, que forma el límit sud-occidental del terme, el qual és en bona part de relleu ondulat, amb algunes elevacions mitjanes (el Portell, 334 m alt.).
El matollar i la garriga 20% del terme serveixen com a pasturatge per a la ramaderia de llana L’agricultura és predominantment de secà, destinat sobretot a la vinya 1 400 ha —moscatell per a misteles i consum en fresc i vi de bona qualitat— i a garrofers, i, en menor quantitat, a oliveres, ametllers i cereals El regadiu s’ha expandit molt gràcies a la creació de pous, en gran part dedicat a tarongers i la resta a hortalisses i tabac Hi ha granges de porcs Les activitats industrials tradicionals són les derivades de l’agricultura hi ha jaciments d’argila, que hom porta a les bòbiles i a les…
Ermengol Bernat
Cristianisme
Teòleg dominicà.
Fou lector de teologia a Calataiud 1352, a Xàtiva 1353 i a París 1355, on rebé el grau de mestre 1358 Fou inquisidor d’Aragó 1360 i provincial de Catalunya 1369 Deixà escrits Quatuor libros super Sententias
Bru Martí
Cristianisme
Polemista religiós.
Jesuïta des del 1747, ensenyà filosofia a Calataiud i a Saragossa Exiliat a Itàlia el 1767, intervingué en les polèmiques sobre la supressió de la Companyia de Jesús, i publicà les Lettere di un francese all’autore italiano dell’indifferenza nel secolo XVIII Venècia, 1776
Iṣḥaq ben Mošé ben Meir ibn Arāma
Literatura
Judaisme
Rabí i escriptor jueu.
Residí un quant temps a Tarragona, Fraga i Calataiud, on obrí escola Famós com a predicador és molt divulgat, entre altres obres seves, un comentari filosòfic al Pentateuc, ' Aqedat Iṣḥaq , en estil homilètic, punt de referència per a l’estudi de la situació religiosa i filosòfica dels jueus del seu temps
comtat de Sinarques
Història
Títol senyorial concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponç, vescomte de Xelva i senyor de Sinarques.
Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta 1670, passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda