Resultats de la cerca

Dirigí a Sicília les negociacions encaminades a posar de nou l’illa sota la dependència de la branca central del casal de Barcelona al moment que les tropes angevines de Nàpols amenaçaven de conquerir-la 1356-57 Vers el 1373, fou nomenat escrivà de ració de la reina

És autor d’una novella pastoral, Daphné 1808, a la manera de Salomon Gessner, de diverses poesies publicades en revistes locals i recollides, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Mailly ou le tribut de la reconnaissance 1820, i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals Amb Pere Puiggarí publicà Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint André de Sorède 1814

Davanter de gran capacitat golejadora Fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1958 Jugà al CP Voltregà 1961-62, novament al FC Barcelona 1962-63, i al CP Vilanova 1963-66, al CH Mataró 1966-67, al RCD Espanyol 1967-70, al Cerdanyola CH 1970-71, una altra vegada a l’Espanyol 1971-72 i al Mataró, on acabà la seva carrera 1972-73 Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1960, 1962, 1964, 1966, 1969 i tres d’Espanya 1963, 1964, 1967 Disputà 98 partits amb la selecció espanyola, que capitanejà entre el 1966 i el 1971, i amb la qual es proclamà tres vegades campió del món…

S’inicià a l’Associació Ciclista Catalunya i el 1986 es proclamà campiona de Catalunya juvenil Com a amateur , competí pel Club Ciclista Montgrí i assolint el Campionat de Catalunya contrarellotge 2009 El 2001 formà part de la selecció catalana que participà en el Tour de França Des del 2008 exerceix de vocal de ciclisme femení a la Federació Catalana de Ciclisme

Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1932 en la prova de tir de precisió de 50 m

Jugà com a migcampista a la UE Figueres 1963-65, el Badalona 1965-66, el Mataró 1966-67 i l’Europa 1967-68 El 1968 fitxà per l’Espanyol Tot i que fou cedit al Sant Andreu fins la temporada 1970-71, tornà a jugar amb l’Espanyol fins a la temporada 1973-74, al final de la qual fou traspassat a l’Hèrcules d’Alacant, i dos anys després retornà a la UE Figueres, amb la qual jugà fins la temporada 1976-77 Disputà 89 partits a primera divisió i fou internacional en categories juvenils

Desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona, excepte el tram final, que vinculà al CA Vic Entrenà en diferents etapes a la URSS i a Itàlia Fou doble campió d’Espanya 1975, 1981 i tres vegades de Catalunya 1980, 1981, 1988 en 100 m També fou campió català 1977 en 4 × 100 m, prova en què aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1975 En pista coberta, fou campió d’Espanya 1975, 1979, 1980, 1981 i de Catalunya 1980 en 60 m, prova que disputà en set Campionats d’Europa 1975-78, 1980-82 Va batre els rècords d’Espanya i de Catalunya de 50 m en pista coberta i de 100 m a l’aire…

Fou entrenador d’esquí alpí a la Federació Espanyola per a Esportistes Cecs i, des del 2010, n’és el director tècnic També fou coordinador de la Federació Catalana d’Esquí Alpí per a Persones amb Discapacitats Formà part de la delegació espanyola en els Jocs Paralímpics de Vancouver 2010

Competí representant el Club Esportiu Power Mollet en la modalitat d’aixecament amb potència i pressió amb banc Fou campió d’Espanya i recordista estatal de la categoria Open Raw 2010

Pioner del basquetbol a Catalunya S’inicià a la Unió Esportiva de Sants, d’on passà al Club Esportiu Laietà i, posteriorment, al Futbol Club Barcelona Formà part de la primera selecció catalana, que s’enfrontà a l’Hindú Club de Buenos Aires, l’Ambrosiana de Milà i el Foyer Alsacien Mulhouse Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1935