Resultats de la cerca

Bloc de pedra conservat a la paret de l’hort d’una casa, abans d’entrar a Sant Llorenç de Morunys, venint de Berga L Prat Arribant a Sant Llorenç de Morunys per la carretera de Berga, uns 100 m abans de trobar la capella gòtica de la Mare de Déu de la Pietat, hi ha una darrera casa a mà dreta i al peu de la carretera, dita cal Ros Al jardí d’aquesta casa hi ha una paret de contenció de terres, feta de pedra portada de diversos llocs Una de les pedres d’aquesta paret té per a nosaltres un interès especial, car mostra esculpida una figura d’home dret i emmarcat enmig d’un semicilindre buidat a…

Encoratjat per Rafael Benet, Raoul Dufy i, sobretot, per Dunoyer de Segonzac, pintà paisatges i marines Rosselló, París, Honfleur, Holanda en un estil proper a Marquet Exposà a Barcelona 1955, 1959, 1967, París, Rotterdam, Londres, Casablanca, Ginebra, Nova York, etc Té obres en importants colleccions estrangeres, al Museu d’Art Modern de París i a Schenectady EUA

Resident a Gavà, des de l’any 2004 té llicència de la Federació Catalana de Tennis Guanyà cinc torneigs del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Amsterdam 1999, Bucarest 2001, Doha 2002, Casablanca 2002 i Munic 2002 El 2003 assolí la posició més alta de la seva carrera en el rànquing de l’ATP 14è en individuals i 85è en dobles

Començà amb l’equip de l’Ateneu Santboià A Saragossa jugà al CN Helios, l’Iberia i l’Stadium Casablanca També fou jugador del Club Hesperia de Madrid, l’Aismalíbar de Montcada i Reixac 1957-59 i el RCD Espanyol 1959-60 Després de dos anys sense jugar professionalment s’incorporà al Club Sícoris de Lleida 1962-64 fins a la seva retirada Fou internacional amb la selecció espanyola en quinze ocasions

Lluità a Cuba 1895-98, i passà al Marroc, on participà en el desembarcament de Casablanca 1908, l’ocupació de Larraix 1911 i les campanyes del 1912 al 1914 Ascendit a general 1913 i a ajudant de camp del rei Alfons XIII 1915, intentà 1920, sota ordres directes del rei i sense consentiment del seu superior, el general Berenguer, una penetració a l’interior del Marroc Abd el-Krim desencadenà l’atac que donà lloc al desastre d'Annual 1921

El seu projecte de reestructuració d’Anvers 1910 és considerat com una de les fites de l’urbanisme modern Installat al Marroc del 1913 al 1923, creà les viles modernes de Meknès, Casablanca, Rabat, Fes i Marràqueix, respectant tant l’espai com la funcionalitat dels nuclis de població nadiua, així com la seva estètica El 1928 collaborà en el pla d’organització de la zona d’expansió de París Del 1935 al 1951 es dedicà a la reestructuració de diverses ciutats, entre elles Istanbul

Guanyà tres títols de l’Associació de Tennistes Professionals ATP en individuals Casablanca, 1999 Bucarest, 1999, i Mallorca, 2001 a més de cinc títols de Challengers En dobles, guanyà tres títols de l’ATP Bucarest, 2000 Amersfoort, 2006, i Buenos Aires, 2009 Formà part de l’equip espanyol de Copa Davis 2002 El 2001 assolí la posició trenta-quatrena en el rànquing de l’ATP en individuals i el 2000, la seixanta-quatrena en dobles, les més altes que aconseguí en la seva carrera

Elegit president pels vots de conservadors i moderats, la seva etapa presidencial 1851-61 fou, malgrat l’oposició dels liberals i de l’extrema dreta, una de les més expansives del s XIX xilè Fundà el Partido Nacional per enfrontar-se a la coalició liberal-conservadora finançada pels capitalistes miners, la qual derrotà electoralment 1858 i militarment 1859 Es retirà de la presidència el 1861, però conservà alts càrrecs diplomàtics i judicials El seu fill Jorge Montt Casablanca 1846 — Santiago de Xile 1922 també fou president de Xile 1891-96

Entre el 1914 i el 1921 treballà com a humorista en teatres de varietats a Alemanya, Àustria, Suïssa i Hongria Fins el 1933 actuà en els principals teatres berlinesos sota la direcció de MReinhardt, EPiscator i RHilpert, entre d’altres L’exili el portà a Praga, Viena, Londres, París, Nova York i Hollywood, on intervingué en pellícules tan emblemàtiques com Casablanca 1942 En la dècada dels cinquanta, de retorn a Berlín, reprengué la seva activitat teatral, dirigit per WLanghoff, BBrecht, BBarlog i FKortner El 1987 realitzà el seu últim treball en Der Himmel über Berlin ‘El cel…

Començà a jugar al Club Serramar de Sant Carles de la Ràpita i continuà al Reus Monterols Fou campió d’Espanya júnior 1997 i passà al professionalisme el 1999, a les files del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyà sis torneigs individuals de l’ATP Amersfoort 2008, Estoril 2009, 2010, Bucarest 2009, Stuttgart 2010 i Niça 2013, i dos en dobles Casablanca, amb Santiago Ventura 2008 i Doha, Guillermo García-López 2010 Entre el 2010 i el 2011 ocupà el lloc 22è del rànquing mundial A l'abril del 2017 anuncià la seva retirada de la competició