Resultats de la cerca

Al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380 El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392 l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí Es casà amb Isabel d’Alagó

Del 1348 al 1362, especialment, disputà el predomini polític a Sicília al partit llatí, que representava part de la noblesa indígena, progenovesa i proangevina Els Alagó o Alagona , els Peralta, els Montcada, els Vallguarnera foren els membres més destacats del partit, en el qual militaren també, en alguns moments, d’altres nobles d’origen sicilià, com els Rosso, els Spadafora, els Ventimiglia o els Sclafani Dominaven la zona meridional i oriental de l’illa Val di Noto, Siracusa i Catània Tingueren l’ajut del rei Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1349 els envià una flota per…

Fill del rei Martí I de Catalunya-Aragó , dit l’Humà , i de Maria de Luna , dugué els títols de comte de Xèrica i de Luna El 1390 es casà, després de la dispensa papal de parentiu prèvia, amb la reina Maria I de Sicília , i partí del port Fangós Tortosa amb una esquadra de cent vaixells i uns dos mil guerrers per recuperar Sicília, en revolta Després d’una breu lluita, prengueren Palerm i s’adreçaren a Catània, i semblà que la pacificació de l’illa era un fet L’any següent, però, una revolta general deixà reduït el territori fidel a Messina, Siracusa, els castells de …

Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona Pere III de Catalunya-Aragó l’envià el 1383 a la curia papal d’Avinyó per tal d’aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu net Martí amb Maria de Sicília Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a collector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l’administració de l’arquebisbat de Monreale El 1395, havent destituït, per rebellió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat…

Fill de Felip de Saluzzo i de Sibilla de Peralta, prengué el nom de la mare per raons d’herència Ribagorçà per part de la mare, estava emparentat per banda del pare amb la casa de Savoia i amb les famílies reials siciliana i catalana era cosí germà dels reis Alfons II i Jaume II de Catalunya-Aragó i del rei Frederic II de Sicília, parentiu que reforçà amb el seu segon matrimoni amb la infanta siciliana Elisabet, filla de Frederic II i vídua del comte Ponç VI d’Empúries, després del 1322 sembla que la seva primera muller fou Sibilla de Cardona Com a hereu de la baronia de Peralta, a la…

Neix als monts Nebrodi, corre, en direcció N-S, a l’W de l’Etna, gira després a l’E i desguassa a la Mediterrània, al golf de Catània, al S de la ciutat Rep el Salso, el Dittaino i el Cornalunga

Té l’orígen a la dècada de 1930, a l'obrador del xocolater vilafranquí Joan Trens i Ribas Inicialment es comercialitzà amb els noms de Crocrem o de Nuts, tot i que es popularitzà el nom de catània amb referència al renom popular de la família Trens cal Catani

Començà la carrera com a entrenador professional a França, al Rugby Club Plateau 25 1996-2002 Marxà a Itàlia, on entrenà l’Aquila 2003-05 i el Catània 2005-09 Arribà a Catalunya i feu de director tècnic de la Federació Catalana de Rugbi 2009-13, i després fou seleccionador d’Andorra 2013

El volcà Etna Sicília, el més actiu d’Europa, registra una erupció en una de les parets laterals acompanyada d’uns 130 sismes de fins a 4 graus en l’escala de Richter La cendra expulsada cobreix les proximitats i l’aeroport de Catània suspèn unes hores l’activitat La darrera erupció va ser el 28 de febrer de 2017

Fou deixeble de CFontana Desenvolupà la seva activitat a Catània, destruïda en gran part pel terratrèmol del 1693, i collaborà activament en la seva reconstrucció façana de la catedral, Palazzo dei Senatori, esglésies de Santa Agata i San Giuliano, part de la de Santa Chiara, pati de la universitat i Palazzo Valle D’un barroc contingut, anà evolucionant cap a un gust neoclàssic