Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
lamaisme
Budisme
Forma particular del budisme al Tibet i a l’Àsia central, consecutiva a la reforma de Tsong Khapa (1355-1417) i a la concessió del poder temporal al cinquè dalailama (s XVII).
Dogmàticament, no difereix del budisme mahāyāna , però hi incorpora elements tàntrics Hom considera fundador del lamaisme el monjo Padma Sambhava, el qual féu construir el primer monestir tibetà, on instituí la primera comunitat de lames Del Tibet, el lamaisme s’estengué a Mongòlia, la Xina i la Sibèria i arribà fins al Caucas
Ingúixia
Divisió administrativa
República federal de Rússia, al N del Caucas.
La capital és, des del 2002, Magas Marác en rus en substitució de Nazran Fou creada el 1992 amb la partició de la república federal de Txetxènia
Unió Excursionista de Catalunya d’Horta
Excursionisme
Club excursionista del barri d’Horta de Barcelona, pertanyent a la Unió Excursionista de Catalunya.
Es fundà el 1935 amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona-Horta Organitza molts actes populars, entre els quals destaquen les anomenades marxes Dufour Des del 1964 regenta el refugi de Puigcercós Les dècades de 1970 i 1980 fou molt activa pel que fa a expedicions extracontinentals, especialment al Caucas, a l’Atles i a l’Himàlaia
George Skibine
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf rus, naturalitzat nord-americà.
Alumne d’Olga Preobraženskaja i de S Lifar, debutà l’any 1938 amb els ballets russos de Montecarlo i actuà com a coreògraf en els ballets Tragèdia a Verona 1949, de Čajkovskij, El Presoner del Caucas 1951, d’A Khačaturjan, i Annabel Lee 1957 Actuà a l’Opéra de París 1958-62 i a l’Opéra de Lieja i dirigí el Harkness Ballet
regne del Bòsfor
Geografia històrica
Reialme grecoescita creat a la fi del segle V aC entorn de Panticapèon, colònia grega d’origen milesi a la península de Crimea.
Dominava les dues ribes de l’estret de Kerč’, però tenia influència fins al Caucas i agrupava ciutats gregues Panticapèon, Fanagòria, Nimfèon i tribus escites A la fi del segle II aC passà a formar part dels estats de Mitridates IV Eupàtor Caigué sota el domini de Roma en temps de Cèsar i hi romangué fins al segle IV dC
Geòrgia 2010
Estat
A l’octubre del 2010, el Parlament georgià va aprovar profundes esmenes en la Constitució que fan que el règim sigui més democràtic i menys presidencialista, i on la principal figura política és el primer ministre, per damunt del president Tot i que les reformes s’han fet a instàncies del consell d’Europa i altres organitzacions internacionals, les veus crítiques apunten que la causa real podria ser la voluntat de l’actual president, Mikhaïl Saakaixvili, de perpetuar-se al poder després que expiri el seu mandat, el 2013 Un altre pas controvertit cap a una democràcia cosmètica va ser la…
Stavropol’
Ciutat
Capital del kraj homònim, Rússia.
Situada als vessants septentrionals del Caucas, és un important centre industrial construccions mecàniques i indústria química i cultural centres d’ensenyament superior i mitjà i instituts d’investigació científica Museus i teatres Del 1935 al 1943 fou anomenada Vorošilovsk Fou fundada el 1777 com una de les fortaleses de la línia de fortificacions Asov-Mozdok per a defensa de la frontera meridional de l’imperi rus
Sviatoslav I de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev (945-972).
Fou fill del gran príncep Igor i el darrer dels prínceps russos no cristians Derrotà els khàzars al baix Don i els ossets i els circassians al N del Caucas 963-965 Volgué establir un imperi russobúlgar, però fou derrocat per les forces bizantines comandades per l’emperador Joan I Tsimicés 971 Morí lluitant contra els petxenegs, a la vora de les cascades del Dnièper
Sukhumi
Ciutat
Capital de la regió d’Abkhàzia, Geòrgia.
Situada als contraforts sud-occidentals del Caucas, és port a la mar Negra Centre industrial Primitiva colònia grega, Dioskuria segle V aC, fou conquerida segle I dC pels romans Sebastopolis , passà als bizantins al segle VI, i els genovesos hi tingueren una factoria Conquerida pels turcs al segle XVI, adquirí el nom actual i fou un important mercat d’esclaus El 1810 passà al domini de Rússia
voltor comú
Voltor comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que ateny 110 cm de llargada i 280 cm d’envergadura, de color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors; tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll són blanquinosos, i les rèmiges primàries i les rectrius són d’un color bru rogenc.
Habita a les serralades africanes del N del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el SE d’Europa i des del Caucas, Anatòlia i Palestina fins a l’Àsia central Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d’extinció fins fa pocs anys, el Pirineu català s’ha consolidat com un dels refugis de voltors més grans d’Europa