Resultats de la cerca

Graduat en dret per la Universitat Lliure de Brusselles 1998, exercí l’advocacia en aquesta ciutat El 1991 ingressà al Partit Reformista Liberal, les joventuts del qual presidí els anys 1992-99 Membre 1994 i vicepresident 1995-99 del consell provincial del Brabant Való, el 1999 fou elegit diputat al parlament federal, i revalidà l’escó en les convocatòries següents Fou ministre d’Afers Interns i de la Funció Pública 2000-04 en el govern de Guy Verhofstadt Regidor d’urbanisme de Wavre 2004, el 2006 en fou elegit alcalde d’aquesta població Participà activament en la refundació del Partit…

Fou un dels fundadors, el 1869, de la Société pour l’Étude des Langues Romanes i, el 1870, de la “Revue des Langues Romanes”, considerades com una garantia científica del felibrisme Estudià la Renaissance de la littérature catalane et de la littérature provençale 1868, que entén que es desenvoluparen parallelament i independentment El 1882 impulsà el llatinisme occitanista amb la fundació de la “Revue du Monde Latin”, on, el 1888, publicà un article sobre Jacint Verdaguer, a propòsit de la versió de L’Atlàntida per Justí Pepratx i de la Lettre biographique de Collell Traduí al provençal algun…

Estudià violí amb GH Betjemann a la Royal Academy of Music i, després d’haver servit durant la Primera Guerra Mundial, continuà la seva formació amb Norman O’Neill Més tard es guanyà la vida com a violinista en diverses orquestres i tocà en sales de cinema Fou violí primer en diferents festivals sota la direcció d’E Elgar, amb qui feu també alguns enregistraments Tot i que ja havia escrit música per a bandes sonores anteriorment, no assolí l’èxit fins després de la Segona Guerra Mundial D’aquest període destaquen The Dream of Olwen , per a la pellícula While I Live John Harlow 1947, i la peça…

Vida Provenia d’una família que destacà en diversos àmbits culturals i era professor particular de música Home de sòlida formació i extensa cultura, feu amistat amb intellectuals del seu temps, com ara el polític i filòsof E Burke i el pintor J Reynolds Mogut per l’afany d’ampliar els seus coneixements musicals, viatjà per França, Itàlia, Alemanya i els Països Baixos i deixà un valuós testimoni escrit de les seves experiències en aquests països Obtingué el títol de doctor en música per la Universitat d’Oxford i formà part de la Royal Society de Londres De les seves composicions es conserven…

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

Compositor precoç, als setze anys guanyà el New York Philharmonic’s Young Composers Award per l’obra coral O Filii et Filiae Membre cofundador del Grup per a la Música Contemporània, conjunt instrumental creat el 1962, obtingué el màster en música per la Universitat de Columbia 1963, on ensenyà del 1964 al 1971 Posteriorment exercí la docència al New England Conservatory 1968-71 i a les universitats de Princeton 1969-71, Iowa 1970, del Sud de Florida 1971 i Rutgers 1984-86, entre d’altres Debutà com a pianista el 1960 interpretant l’estrena de les pròpies Variations Posteriorment destacaren…

Després d’estudiar a la Juilliard School entre el 1934 i 1938, es perfeccionà amb Moriz Rosenthal i posteriorment amb Hedwig Kanner Rosenthal Parallelament a la seva formació musical estudià filologia romànica i matemàtiques a la Universitat de Princeton Després d’una breu estada a París, el 1951 inicià la carrera com a solista de piano, amb gires per diversos països europeus i els Estats Units El seu repertori abraçava des de JS Bach fins a les últimes sonates de L van Beethoven, però també incloïa obres d’A Schönberg, A Webern i P Boulez, amb el darrer dels quals treballà molt sovint El…

Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El 1872 creà un…

Es formà simultàniament al Royal College of Music i a la catedral de Sant Pau de Londres, on fou nen cantor El 1937 dirigí els assaigs dels cors per a la interpretació del Rèquiem alemany , de J Brahms, dirigit per A Toscanini, i un any després fou nomenat director del cor de la BBC Entre el 1944 i el 1951 dirigí la BBC Northern Orchestra, i a partir del 1954, l’Orquestra Municipal de Bournemouth En 1961-63, després d’haver realitzat una gira per Austràlia i Sud-àfrica, estigué al capdavant de l’Orquestra Nacional Gallesa i l’Orquestra Filharmònica de Liverpool Posteriorment ocupà els podis…

Es formà com a violinista al conservatori de la seva ciutat natal, on el seu pare era professor d’orgue Posteriorment amplià els seus coneixements a París i Berlín Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà des de l’exèrcit alemany, fou professor del Conservatori d’Estrasburg 1919-26 i violí solista de la seva orquestra Més tard exercí la docència a Leipzig 1926-32 i fou violí solista a la Gewandhaus El 1932 debutà a París com a director i el 1935 fundà l’Orquestra Filharmònica de París, que dirigí fins el 1938 Entre el 1938 i el 1946 s’encarregà de la Societat de Concerts del…