Resultats de la cerca

Fill d’Ivan II el Dolç, regnà amb l’ajut de l’Església i del metropolità Aleksej Lluità contra els mogols Inicià, a Moscou, la construcció del Kremlin Fou succeït per Basili I

Si és fi o llis hom parla de tall dolç , i si té regruixos i interrupcions, de tall aspre o agre quan és poc prim i forma angle amb la línia de la fulla hom parla de tall amorrat

Semblant a les xeremies, al s XVII era, més que un instrument, una extensa família d’instruments de so molt dolç Sovint era construïda en el registre més baix per a acompanyar altres instruments És el precedent del baixó o fagot

Vida i obra Esmentat al darrer vers de la cançó adjectivada Le guay dolç cors a quuy s’es junct , continguda al↑ Cançoneret de Ripoll , tal vegada l’autor del poema Bibliografia Coll i Alentorn, M 1928 Mussons, AM 1989-1990 Vegeu bibliografia

El seu poder edulcorant és de 200 a 250 vegades superior al del sucre sacarosa Tot i que aquest valor és inferior al que presenta la sacarina, l’avantatja pel gust dolç, més agradable L’ús n’és prohibit a causa de la seva toxicitat

Traduí, per a la Fundació Bernat Metge, les Tristes 1965-66 d’Ovidi, en collaboració amb Miquel Dolç, i les Pòntiques , també d’Ovidi 1985 És autora d’una traducció inèdita del poema Anabase, de Saint-John Perse Fou membre fundadora de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics

La compensació és efectuada mitjançant uns imants i unes masses de ferro dolç, a fi de crear un camp magnètic uniforme al voltant de l’agulla que anulli les pertorbacions degudes a la massa del vaixell Cal fer-la dins un port o una badia on hi ha senyals installats per aquest fi

El més important d’aquests, dit +- quercitol , ocorre a la gla, de la qual hom el pot extreure per infusió amb aigua És un sòlid cristallí incolor, de sabor dolç, soluble en l’aigua i insoluble en èter, amb una rotació específica α 1 5 D = +25, que es fon a 235-237°C És emprat en medicina

Estudià medicina a Saragossa el 1459 obtingué la llicència d’exercir S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya-Aragó, amb èxit El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna