Resultats de la cerca

Poques setmanes després d’aquesta celebració es creà el Centre d’Estudis Selvatans i, l’any següent, es publicà una part dels treballs presentats a l’Assemblea en els Quaderns de La Selva L’interès fou, doncs, el d’iniciar la publicació i divulgar estudis sobre la comarca Tanmateix, la publicació s’aturà per manca de recursos, de “tradició erudita de la comarca” i de participació de les institucions Amb la constitució del Consell Comarcal de la Selva s’aconseguiren els ajuts necessaris per a publicar la segona part dels treballs de l’Assemblea del 1983 1989 El tercer número 1990 marca l’…

Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…

Mapa de la Selva amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Amer Castell d’Estela Torre de Sant Climent o de Roca-salva Castell del diable Anglès Castell d’Anglès Arbúcies Castell de Montsoriu Torre de les Bruixes Torre de Vilarmau Blanes Castell de Blanes o de Sant Joan Brunyola Castell de Brunyola Caldes de Malavella Castell de Caldes Castell de Malavella Poble de Caulès Hostalric Hostalric Lloret de Mar Castell de Lloret o de Sant Joan Maçanet de la Selva Castell de Torcafeló Torre de Marata Torre o força de Cartellà…

Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona i feu de fiscorn i música de cobla Fou fiscornaire en diverses cobles Del 1963 al 1977 fou director i primer fiscorn de la cobla Els Montgrins i posteriorment de La Principal de la Bisbal 1977-90, en la qual succeí el seu mestre Conrad Saló i Ramell Des del 1996 ha dirigit la cobla La Flama de Farners, de Santa Coloma de Farners, i és professor del Conservatori de Girona És autor de nombroses sardanes, entre d’altres  En Lluis de casa 1963, Dilecte Mestre 1980, Carme 1982, Centenària 1988, Fent camí 1996, La memòria…

La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de SantPere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la…

Incorporà instruments catalans a la Banda Municipal, i també alguns dels millors intèrprets empordanesos i selvatans Josep Gravalosa n’era el representant, i entre els músics destacava el tenor Albert Martí Més tard s’incorporà com a fiscorn Josep Serra i Bonal, que en fou també director L’any 1929 el grup s’escindí, i els músics de la Banda crearen l’Albert Martí-Barcelona El 1932 obtingué el títol de Cobla Oficial de la Generalitat, que compartí amb La Principal de la Bisbal La seva activitat cessà el 1939 i es reprengué el 1945 sota les directrius de Joaquim Serra i Coromines, fill de…

Relació de marquesos del Castell de Torrent 1er Felip de Cruïlles de Peratallada-Rajadell i de Peguera mort el 1798, casat el 1758 amb Mª Àngela de Cartellà-Farners i de Vilaplana 2n Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Cartellà-Farners mort el 1814/17, casat el 1793 amb Gertrudis Despujol i de Vilalba 3r Felip Santiago de Cruïlles de Peratallada i Despujol mort el 1862 4rt Manuel Cruïlles de Peratallada i de Sagarra mort el 1889 5è Ricard Cruïlles de Peratallada i de Vedruna, òlim de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, mort el 1911 6è Felipe de Cruïlles de…

Fou fundat el 2005 pels professors Guillem Bernadó i Jordi Canaleta L’activitat principal gira al voltant del taitxí, el txikung i la meditació També ofereixen classes d’arts marcials Té centres a Santa Coloma de Farners i a Torroella de Montgrí

Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal

Hom dóna a la pasta forma de barra aplanada una vegada cuita, hom la talla i la torna a posar al forn perquè cada porció es torri intensament Els carquinyolis són típics de diferents localitats catalanes Caldes de Montbui, Cardedeu, l’Espluga de Francolí, Sant Quintí de Mediona, es Mercadal i Santa Coloma de Farners, entre altres