Resultats de la cerca

Fou fundada el 1933 per a fomentar la cultura i l’esport popular Nascuda a partir de la Societat Coral la Floresta, participà en competicions esportives populars i fou una de les organitzadores de la Copa Thälmann 1936 i del Primer Gran Premi de Sants, el Trofeu Zacaries Oliveres 1935, inici del futur Cros Popular de Sants Entre el 1936 i el 1977 hagué de tancar les seves portes, però el 1978 reinicià l’activitat amb la publicació d’un butlletí i la recuperació de la cursa de cros als carrers de Sants A partir del 1982 l’entitat s’anomena Ateneu Popular de Sants i es dedica…

A l’entorn del nucli principal s’han construït diverses urbanitzacions la Floresta, la Granja, la Mare de Déu del Pilar, Riuclar, el Poblenou La població és fonamentalment obrera i en bona part formada per immigrats Bé que les primeres edificacions daten del 1946, el primer grup d’habitatges important 75 cases d’una planta no fou inaugurat fins el 1953 El període de creixement més actiu se situa en els darrers deu anys 400 h 1954 2 850 h 1961 3 749 h 1966 9 193 h 1970 15 538 h 1975 i una densitat aproximada de 250 h/ha El topònim deriva d’un mas fortificat del s XVII o XVIII…

Davanter, començà al Floresta, anà al Sant Joan i passà al Círculo Barcelonista, amb el qual pujà a segona divisió Fitxà pel Club Patí Voltregà 1957-66, amb el qual guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 1961 representant la selecció espanyola, una Copa d’Europa 1966, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i quatre Campionats de Catalunya 1959, 1962, 1963, 1965 el Club Esportiu Mataró 1966-72, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967, una Lliga 1968 i un Campionat de Catalunya 1968 el Club d’Esports Vendrell 1972-74, i acabà a l’Sfèric de Terrassa 1975 Amb la…

Fou un dels caps del pronunciament de Las Cabezas de San Juan 1820 Durant el trienni constitucional 1820-23 pertangué al grup dels exaltats Condemnat a mort en produir-se la reacció absolutista, es refugià a Gibraltar, des d’on passà a Londres El 1830 es traslladà a París i dos anys després retornà a la Península, on fou nomenat ministre de marina per Istúriz, i derivà cap a posicions ideològiques més moderades Ministre de foment 1864 amb Narváez, a desgrat del seu moderantisme, no acceptà la repressió de la nit de Sant Daniel contra els estudiants 1865 desencadenada pel ministre González…

L’església fou agregada a la parròquia d’Arbeca Fou poble de contribució de Lleida

Mapa dels castells i les edificacions militars de l’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Agramunt Vila d’Agramunt Castell d’Agramunt Castell d’Almenara Castell de Mafet Castell de la Donzell Castell de Montclar Anglesola Castell d’Anglesola Castell de Montargull Belianes Castell de Belianes Castell de Castellsalvà Bellpuig Castell de Bellpuig Castellserà Castell de Castellserà Ciutadilla Castell de Ciutadilla Torre de Ciutadilla La Fuliola Castell de la Fuliola Castell de Boldú Guimerà Vila i castell de Guimerà Torre de Muntdessó o de Ravinagre Maldà Castell de Maldà Castell i vilatge de…