Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
actinomorf | actinomorfa
Flors actinomorfes aïzoàcies
© Fototeca.cat
Botànica
Dit dels òrgans que tenen dos o més plans de simetria, equivalents entre ells, com la flor de la tomaquera.
Oposat a zigomorf
herba de Sant Jordi
Flors de l’herba de Sant Jordi
© Pancrat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades acuminades i glauques, i de flors roses o blanques, aplegades en corimbes.
Creix en roques i en murs Gaudeix de propietats antiespasmòdiques
herba esquellera
Flors de l’Herba esquellera
Saxifraga-Jan van der Straaten
Botànica
Planta herbàcia anual hemiparàsita, de la família de les escrofulariàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues aplegades en raïms espiciformes i de fruits en càpsula loculicida.
Es cria en prats, herbassars i pedregars de la muntanya mitjana
moixera
Fulles i flors de moixera
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alçària, de fulles ovals, dentades i tomentoses al revers, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits pomacis, petits i vermells.
És freqüent en zones boscoses de l’estatge montà
Lluís Vidal i Molné
Flors, de Lluís Vidal i Molné
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Dibuixant, pintor i cineasta.
Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée Nationale…
mostassa
Detall de les fulles i de les flors de la mostassa
(CC0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles lirades o pinnatipartides, de flors grogues disposades en raïm i de fruits en síliqua curta proveïda d’un llarg bec.
Creix en camps i en erms Les llavors, d’un groc pàllid, tenen propietats revulsives i són utilitzades com a espècia en nombroses preparacions culinàries, com la salsa de mostassa Grans de mostassa blanca © MPG
espiga
Botànica
Inflorescència racemosa simple de flors sèssils.
Es diferencia del raïm pel fet que les flors no hi tenen pedicels L’espiga de les gramínies és, de fet, una inflorescència composta
Pietat Fornesa i Alviñà
Flors (1951), de Pietat Fornesa i Alviñà
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Es formà a Llotja Barcelona 1932-36, i obtingué el títol de professora de dibuix el 1940, a València, on residia amb el seu marit, el compositor Joaquim Homs Tornà després a Barcelona Entre la seva obra sobresurten mig miler d’obres a l’oli sobre paper, especialment paisatges i natures mortes, amb una gran sensibilitat pel color, que palesen la influència de Hokusai i del fauvisme més pur Conreà també la illustració de llibres
enfloració
Cosmètica
Mètode d’extracció de les essències de les flors basat en la propietat que tenen les substàncies grasses d’absorbir el perfum de les flors.
Les flors separades de la planta s’estenen sobre vidre o tela de cotó impregnats de greix o vaselina pura i tancats per un altre vidre al damunt a còpia de dies el greix es va concentrant en l’essència Hom renova les flors diàriament El greix perfumat pot ésser emprat per a la preparació de cosmètics, directament o bé separant-ne prèviament l’essència amb un dissolvent Les essències obtingudes, com les de jacint, reseda i gessamí, són les més fines, però també les més cares
herba del mal gra
Flors de l’herba del mal gra
2004 Mike Ireland (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, de 5 a 30 cm d’alçària, d’arrel tuberosa i fasciculada, de fulles enteres, les radicals ovals o cordiformes i les caulinars lanceolades i amplexicaules i de flors blanques o rosades.
Creix en tarteres i roquissars de l’alta muntanya Els pastors dels Pirineus en feien cataplasmes contra determinats tumors