Resultats de la cerca

Professional des del 1990, el 1992 guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Es mantingué durant tres anys entre els deu primers llocs de la classificació de la WTA En 1994-95 s’apartà del tennis arran de diversos problemes, però a partir del 1996 començà a superar-los lentament i l’any 2001 assolí els èxits més importants de la seva carrera, coronats per dos títols de Grand Slam, a Austràlia i a Roland Garros, i l’accés, per primera vegada, al lideratge de la WTA

Competí amb el FC Barcelona, i disputà el Campionat d’Europa júnior 1989 amb la selecció espanyola En categoria absoluta, i a les ordres de Vicente Egido, assolí els títols catalans de 800 m a l’aire lliure 1989 i en pista coberta 1992, 1994 Redactor de La Vanguardia des del 1996 ha cobert alguns dels principals esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics, tant d’hivern Torí 2006 com d’estiu Pequín 2008, Mundials d’atletisme, els tornejos de tennis de Wimbledon i Roland Garros, i el Tour de França Publicà Soñé que estaba vivo 2010

Campió d’Espanya individual 1982, la seva carrera fou especialment reeixida en la categoria de dobles, en la qual guanyà 47 títols del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, gairebé sempre fent parella amb Emilio Sánchez Vicario Aconseguí l’Obert dels Estats Units 1988 i el Roland Garros 1990, i fou subcampió a Wimbledon 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988 En competició individual, assolí un títol del circuit ATP 1985 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis durant catorze anys Ja retirat, creà amb la seva parella tennística l’Acadèmia Sánchez-Casal

Fou el darrer jugador britànic que guanyà el torneig de Wimbledon i el primer que es féu amb els quatre torneigs més importants Austràlia, 1934 Roland Garros, 1935 Wimbledon, 1934, 1935 i 1936 i Forest Hill, 1933, 1934 i 1936, si bé no el mateix any, amb la qual cosa no obtingué la distinció d’ésser el primer vencedor del Grand Slam Guanyà quatre anys consecutius la Copa Davis amb la Gran Bretanya 1933, 1934, 1935 i 1936 Jugà un total de 52 partits entre el 1931 i el 1936, dels quals només en perdé set El 1929 havia estat campió del món de ping-pong

Ha guanyat set torneigs del Grand Slam Open d’Austràlia 2004, Roland Garros 2003, 2005, 2006, 2007 i Open dels Estats Units 2003 i 2007 i fou finalista a Wimbledon el 2001 i el 2003 Guanyà la Medalla d’Or d’Atenes en individuals femenins el 2004 Des del 1999, que inicià la seva trajectòria en els circuits de la WTA World Tennis Association, ha estat primera del rànquing mundial durant un total de 116 setmanes Al maig del 2008 anuncià la seva retirada immediata essent número 1 del món el gener del 2010 reapareix en l’alta competició en un torneig a Bèlgica, però es retirà definitivament el 2011

Formà part del David Lloyd Club Turó de Barcelona i fou un dels primers tennistes espanyols que passà al professionalisme Fou campió d’Espanya en tres ocasions i campió de Catalunya en deu Jugà la final de dobles de Wimbledon 1923 i aconseguí un quart lloc a Roland Garros Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924, i formà part del primer equip espanyol de Copa Davis de la història És considerat un dels grans divulgadors i innovadors en l’ensenyament d’aquest esport El seu llegat està exposat des del 2006 a l’espai que porta el seu nom del Tennis Museum de la Federació…

El 1994 guanyà el seu primer torneig de la WTA Múrcia i començà a entrenar-se al Club de Tennis Barcino a les ordres de Joan Aguilera Guanyà l’Orange Bowl sub-16 1995 i l’Orange Bowl sub-18 1996 El 1996 també fou campiona d’Espanya per equips amb el Barcino 1996, guanyadora de la Continental Cup 1996 i subcampiona de la Reina Soisbault Cup per a menors de divuit anys D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya absolut dos anys consecutius 1996, 1997 Fou campiona d’Europa de seleccions femenines amb Espanya 1997 juntament amb Virginia Ruano i Gala León El 1998 participà en el Roland Garros…

Fou el número u del món segons el rànquing de l’ATP guanyador de la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i medalla de bronze al Jocs Olímpics de Seül del 1988 en la modalitat de dobles Entre el 1984 i el 1992 ha guanyat nombrosos torneigs i títols, d’entre els quals cal destacar la Copa Davis 1984, 1985 i 1987 i, amb A Jarryd, els dobles de Roland Garros 1986, l' open d’Austràlia 1978, l' open d’USA 1987 i dues vegades el Masters En la modalitat individual guanyà el Masters 1989, l' open d’Austràlia 1985 i 1987 i Wimbledon 1988 i 1990, entre d’altres

A quinze anys vencé a l’Orange Bowl del 1971, prova que tornà a guanyar l’any següent juntament amb el campionat juvenil de Wimbledon El 1972 debutà a la Copa Davis, que guanyà als dinou anys 1975 Els anys 1976, 1978, 1980 i 1981 fou finalista a Flushing Meadows Es destaquen els cinc triomfs consecutius a Wimbledon en 1976-80 i les victòries a Roland Garros els anys 1974, 1975, 1978, 1979, 1980 i 1981, així com el Masters 1979 i 1980, el campionat mundial 1978 i 1979, el campionat de WCT el 1974 i 1976 i molts altres torneigs en els cinc continents El 1983 es retirà del tennis de competició

Soci del Tenis Club Algezares i amb llicència del Reial Club Tennis Barcelona, debutà com a professional el 2003, any que guanyà el seu primer Challenger Olbia Fou campió d’Espanya dos anys consecutius 2006, 2007 i també campió d’Espanya absolut en dobles juntament amb José María Vicente 2005 Ha guanyat deu torneigs individuals de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, tots en terra batuda Ha participat en tots els torneigs del Grand Slam en dues ocasions arribà a quarts de final del Roland Garros 2008, 2010 El 2008 debutà amb Espanya a la Copa Davis, participà en els Jocs Olímpics de…