Resultats de la cerca

S’inicià a Barcelona i com a amateur competí amb el CC Bar Las Banderas, el Peña Solera i el Picadero Damm Fou campió de Catalunya 1956 i de la Volta a Lleida 1961, i disputà un Mundial 1957 Com a professional guanyà el Gran Premi de Ripio 1962 i fou campió de Catalunya 1963 Fou tercer en el Tour du Rousillon 1964 i prengué part en sis Voltes a Catalunya, en dues Vueltas a España, en la Vuelta a Colòmbia i en la Volta a Suïssa Defensà el CC Barcelona 1960, el Lambretta 1961, el Grupo Deportivo Faema 1962-63 i el Picadero 1964-65 Es retirà el 1965

Afincat a Catalunya, la temporada 1949-50 s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a migfondista Fou dos cops segon en Campionats d’Espanya de 1500 m al principi de la dècada de 1960 Fou campió de Catalunya de 800 m 1961 i de 1500 m 1963, i quatre vegades internacional amb la selecció espanyola Fou campió d’Europa de cros en la categoria de clubs Retirat de la competició el 1967, inicià una etapa de més de 45 anys com a entrenador del FC Barcelona

Central, el 2010 fitxà pel FC Barcelona procedent del BM Valladolid Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Mundials de clubs 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, ters Copes d’Europa 2011, 2015, 2021, onze Lligues Asobal 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, vuit Copes del Rei 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, nou Copes Asobal 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, nou Supercopes d’Espanya 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i deu Supercopa Catalana, Lliga Pirineus abans del 2012 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020…

Interior esquerre, fou un dels grans jugadors del futbol espanyol d’abans i de després de la Guerra Civil Actuà sempre amb l’Oviedo exceptuant la temporada 1939-40 que jugà amb el FC Barcelona, quan la ciutat asturiana estava malmesa a causa del conflicte bèllic Fou sis vegades internacional per Espanya

A vuit anys arribà a Barcelona i feu la seva carrera esportiva com a pilot de la fàbrica Pegaso Entrà a treballar a l’empresa estatal ENASA com a provador de vehicles, entre els quals hi havia els Pegaso El 1948 debutà en una cursa automobilística, la Pujada a la Rabassada, que guanyà al cap de dos anys Al volant dels Pegaso Bisiluro establí els rècords estatal i internacional d’un quilòmetre i una milla, tant en l’especialitat de sortida parada com de llançada Participà en la cursa de Le Mans 1953 i en la panamericana

S’inicià als Maristes de Lleó i completà la seva formació a la Residència Blume A les files del FC Barcelona aconseguí diversos títols de campió de Catalunya tres en 200 m 1968, 1971, 1972 i dos en 400 m 1968, 1971 en campionats a l’aire lliure, i un en 800 m 1968 i dos més en 400 m 1970, 1972 en pista coberta També fou campió estatal en 400 m a l’aire lliure 1971, 1972 i en pista coberta 1972 Establí diversos rècords catalans en 200 m, 400 m i relleus 4 × 200 m, 4 × 400 m i 4 × 800 m En l’àmbit estatal, millorà quatre vegades la plusmarca en 400 m en pista coberta Fou atleta internacional…

Pertanyé al CA Vendrell, l’AA Catalunya i l’Esportiu Penedès Fou la vencedora del primer Campionat de Catalunya femení dels 3000 m obstacles 2002 i aquell mateix any superà el rècord català L’any 2003 revalidà el títol També fou campiona catalana dels 3000 m en pista coberta 2000, 2001, 2004

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1968-80 procedent de l’Atlético de Madrid Obtingué tres Lligues 1969, 1973, 1980 i tres Copes del Generalísimo 1969, 1972, 1973 amb el Barça Fou setanta-vuit vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980 Es retirà en el Barça i després fou director tècnic del club Com a entrenador, dirigí el Papiol, el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i el Sant Antoni de Vilamajor, entre d’altres, i fou seleccionador català

Defensa dret, s’inicià a la Penya Saprissa 1933-34, d’on passà a l’Espanyol Aficionats i, posteriorment, al primer equip a l’estiu del 1935 Debutà a primera divisió al desembre del 1935 Fou campió de Catalunya 1937, 1940 i de la Copa d’Espanya 1940 Jugà fins l’any 1954 a l’equip espanyolista, amb un total de 133 partits de Lliga en tretze temporades, en les quals també fou cedit al Mallorca 1947-48, Real Santander 1950-52 i Unió Esportiva Sant Andreu 1952-53 Fou quatre vegades internacional per Espanya, i també formà part de la selecció de Catalunya i de Barcelona en partits benèfics

Es donà a conèixer pels volts del 1970 amb una sèrie d’escultures en fusta fetes a base de formes arrodonides encaixades entre elles D’aquest mateix període és el mural que féu per a la facultat de medicina de la Universitat d’Oviedo 1974 Especialitzat en el treball de la fusta, material que tracta amb una cura extraordinària, realitzà posteriorment escultures amb formes humanes sèrie pilots i composicions de caire pictòric en les quals juga amb els efectes visuals que proporcionen les vetes de la fusta