Resultats de la cerca

Fou constituït com a continuació de l’ Strong Esport , que havia nascut el 1902 amb el nom de Futbol Club Gironí i que fou el primer gran club de la ciutat Disputava els seus partits al camp de Mart de la Devesa Al febrer del 1921 els seus futbolistes s’uniren amb altres esportistes de Girona i fundaren la Unió Deportiva Girona , més tard, Girona Club de Futbol

S’inicià al CE Pompeu Fabra de Salt, passà al Grup Excursionista i Esportiu Gironí i fitxà pel Segle XXI, amb el qual jugà la Lliga Femenina 2 2008-10 La temporada 2010-11 debutà a la màxima categoria amb el Basket Zaragoza Fou campiona d’Europa sub-16 2008 i sub-18 2009, i amb la selecció espanyola absoluta fou medalla de bronze al Campionat del Món 2018

Lateral esquerre, jugà al Club Atlètic Poble Nou, a la Unió Esportiva de Sants 1927-33 i al Girona Futbol Club 1933-37 Amb l’equip gironí fou campió de segona divisió a la temporada 1935-36, però no pogué assolir l’ascens Acabada la Guerra Civil tornà al Girona 1939-40 i després passà a l’Olot, club que entrenà posteriorment Jugà cinc partits amb la selecció catalana

Competí representant el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i entrenà a les ordres de Joan Martínez Assolí la tercera posició en el Campionat d’Espanya en categoria absoluta 2008 i obtingué el quart lloc en la mateixa competició 2010 Es proclamà tres vegades campió de Catalunya en categoria absoluta 2008, 2010, 2011 i dues vegades subcampió 2010, 2011 Ostenta el rècord català sènior en la categoria de 56 kg

Especialista en esquí alpí, l’any 1971 participà en els Mundials d’esquí alpí Fou segona classificada en el Trofeu Nescafé d’esquí 1975 Participà en els Campionats d’Espanya d’esquí alpí de Sierra Nevada 1976 Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, formà part de l’equip femení de la Federació Catalana d’Esquí El 1972 fou designada millor esportista gironina per la Diputació de Girona

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona

Fou conegut amb el nom de Tero Especialitzat en 110 m tanques, fou membre del club gironí GEiEG El 1930 establí el rècord estatal de 110 m tanques 17,2 s i diverses vegades el de Catalunya 17,0 s Fou president del GEiEG 1927-29 i posteriorment integrant del Collegi de Jutges d’Atletisme de la federació de Girona Fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Després d’haver estat component de la cobla L’Art Gironí, fundà, juntament amb altres músics, la cobla Girona 1925, de la qual assumí la direcció l’any 1933 Adaptà aquesta cobla a la tonalitat normal l’any 1949, afegint-hi un instrument addicional fiscorn baix, de quatre pistons Deixà escrites unes quatre-centes sardanes, algunes tan divulgades com Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor selvatana, Maria, Mercè, Clemència, Novembre, Joaquima i Marta, etc

S’inicià al Grup Esportiu i Excursionista Gironí Fou campió català i estatal de 110 m tanques 1956 El 1959 establí el rècord català d’aquesta prova amb 15,0 s Tot i ser el campió estatal, la federació espanyola no el seleccionà per als Jocs Mediterranis, fet pel qual es negà a competir mai més amb la selecció espanyola i no va voler entrar dins el pla de preparació per als Jocs Olímpics de Roma 1960

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, on fou campió d’Espanya juvenil Jugà a l’equip filial 1976-80, abans de ser cedit al Sabadell 1980-81 i traspassat al Celta de Vigo 1981-86, amb el qual debutà a primera divisió 1982, categoria on disputà 33 partits Posteriorment jugà al Cartagena 1986-87, el Palamós 1987-90 i el Girona 1990-92 Fou entrenador del conjunt gironí la temporada següent i posteriorment del Premià