Resultats de la cerca

Restà deçà mar quan la seva mare i els seus germans Jaume, Frederic i Violant passaren a Sicília 1283 Actuà sovint com a lloctinent del seu germà Alfons II a partir de l’ascens d’aquest al tron 1285 L’acompanyà a les vistes d’Auloron amb el rei d’Anglaterra 1288 A la mort d’Alfons II, i en espera de Jaume II, actuà de regent 1291 La tardor del 1295 es casà amb Guillema de Bearn En iniciar-se les hostilitats amb Castella li fou promesa la ciutat de Conca Travessà la frontera castellana amb un fort exèrcit el 1296 Prengué Lleó i assetjà Mayorga, però emmalaltí breument i morí Les…

Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple Fou comanador de Gardeny 1207-11 i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença 1213 Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i de Muret 1213 El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217 El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l’…

Damunt les roques que hi ha a la península allargada que es forma entre el riu Llierca i la riera de Sant Aniol d’Aguja, prop de llur confluència, en un indret força espadat —d’aquí podria venir el nom—, sembla que hi havia hagut un castell o una casa forta, del qual, segons Els castells catalans , només resta un mur fet amb pedres sense treballar Amb tot, si les restes que se n’han conservat són escasses, les notícies documentals que han arribat fins a nosaltres també són molt reduïdes Cap a mitjan segle XIII, apareix segurament documentat per primer cop aquest castell Arran d’un litigi…

Era filla d’Arnau de Saga i de Guillema, senyors de part de Berga i altres béns del Berguedà, vinculats a la família Berga comtat de Berga El 1265 es casà amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera Osona i senyor de Voltregà i altres indrets a Osona, fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, també amant de Jaume I, desbancada després per la nora Sibilla Foren pares de cinc fills El 1275, ja amant del rei, deixà el marit després d’intentar en va una anullació del seu matrimoni El mateix any el rei li feu importants llegats a València, en especial el castell de Tàrbena, i també li…

Fou un dels jutges de les bregues entre el comte d’Empúries i el vescomte de Cardona 1268, i testimoni de l’arbitratge de l’infant Pere entre Jaume I i els nobles rebels Tingué també el domini del Puig, a València, i també el del Castell d’Olèrdola i el de Montornès, que vengué a Guillema de Montcada 1291 i després recuperà Signà com a testimoni la confirmació dels Recognoverunt proceres 1284 Guerrejà contra els sarraïns 1276 i contra els francesos 1285 i participà en la conquesta de Menorca 1286-87 Lluità contra Guillem, Pere i Simó de Montcada, els quals assetjaren Móra i…

Aquesta fortalesa es construí al principi del segle XIII El 1208 Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, feu donació dels turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell i vescomtessa de Narbona, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i els repoblés La jurisdicció de Nulles anà estretament lligada a la de Vallmoll i a la seva baronia fins al segle XIX Primer fou dels Montcada i d’aquests passà als Foix El 1365 depenia de Roger Bernat IV de Foix, vescomte de Castellbò i baró de…

El topònim Montformit és conegut des de l’any 1082, bé que potser cal identificar Montformit amb la vila de Puig Formici , un dels béns objecte de conveni l’any 1066 entre els comtes de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà El castell de Montformit kastro Montis Formiti apareix citat per primera vegada l’any 1118 com a afrontació oriental del castell de Sersui Consten diverses donacions de masos situats al terme del castell de Montformit que feren els comtes Roger de Comenge i Guillema i algun particular a la sagristia de Gerri els anys 1221, 1227, 1229 i 1230 És possible que…

Es tracta de l’antiga església d’aquest petit llogaret proper a Càldegues, avui desapareguda El primer esment segur del lloc d’Oncés és de l’any 949, en què el sacerdot Oliba, Amalric i Dató, almoiners del difunt Oliba, donaren a Santa Maria de la Seu tots els béns que tingueren Radulf, bisbe de la Seu d’Urgell, i el difunt Oliba, fill seu, al comtat de Cerdanya, a les villes d’Ur, d’Enveig, Oncés, Famelga, Set i Osseja L’església de Sant Julià d’Oncés es documenta des del 1193, que Guillema de Jújols, dona de Ramon Fabre, vengué a l’abadia del Canigó tots els drets que li havien…

El lloc de Sant Sebastià es presenta des del segle XII com un domini del monestir de Gerri l’any 1188 l’abat Hug concedí la batllia del lloc i de Castellnou a Bernat de Castellnou i a la seva muller Agnès Però no és fins el 1300 que apareix la denominació “ castro beati Sebastiani ” en una donació que feren Perico de Sant Sebastià, fill de Pere i de Guillema, amb la seva muller Geralda i amb el seu fill Perico, al monestir de Gerri d’un cens anual de sis sous melgoresos de tern percebuts sobre un alberg que tenen a la vila o terme del castell Als segles XIV-XVI Sant Sebastià…

Sisteró és actualment un petit nucli d’hàbitat proper a Pelagalls que no conserva cap traça castellera No obstant això, el castell de Sisteró és documentat des dels darrers anys del segle XI La primera notícia de l’indret es remunta a l’any 1057, en què la quadra de Sisteró apareix com el límit de llevant d’una coromina situada al lloc anomenat reguer de Massaleu No hi ha referències directes del castell de Sisteró fins el 1097, en una donació que feren Ramon Adalbert i la seva muller al seu fill Pere Ramon i als esposos Ramon Ollamar i Guillema, d’un alou situat “ in castrum…