Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
delta
Geomorfologia
Hidrografia
Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la seva desembocadura.
El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors,…
guerra de Troia

Miniatura del Roman de Troie
Història
Expedició bèl·lica dirigida pels aqueus o micènics contra la regió de la Tròade, a la costa de l’Àsia Menor, que finí, després del famós episodi del Cavall de Troia, amb la destrucció de la ciutat.
Entorn d’aquesta empresa florí un immens cicle de llegendes i nombrosos poemes cicle troià Dins el cicle llegendari grec, diverses obres els Cants Cipris , la Petita Ilíada , la Presa de Troia , de les quals han pervingut només uns resums escrits al segle V dC pel gramàtic Procle, forneixen dades abundoses sobre aquesta gesta Segons aquestes obres, la causa de la guerra fou la voluntat de Zeus, que volia alleugerir la terra de la seva excessiva població D’ací el judici de Paris —provocat pel mateix déu—, el rapte d’Helena i, com a conseqüència, la reacció fulminant dels prínceps grecs, la…
música de Pèrsia
Música
Música desenvolupada a Pèrsia, des de les primeres manifestacions de la cultura persa, l’origen de la qual es remunta abans del 3000 aC, fins a la conquesta islàmica del 651 dC (per al període islàmic, vegeu Iran).
Etimològicament, Pèrsia deriva del nom parsi o farsi, poble que, provinent de l’Àsia central, s’assentà durant el primer millenni aC a la regió est d’aquest país En l’actualitat, Fars és el nom de la província sud-oest de l’Iran Geogràficament, Pèrsia es dividia en dues grans regions separades pel desert, que representava també una divisió entre dues cultures diferents mentre que la regió oriental tingué afinitats amb la civilització de l’Indus, l’occidental mantenia estrets vincles amb Mesopotàmia Durant prop de dos millennis ~2350-638 aC s’hi desenvolupà la civilització elamita, que ocupava…
pelegrinatge
Religió
Pràctica devocional consistent a visitar col·lectivament o individualment un santuari per acomplir-hi actes especials de religió: devoció, penitència, vot, etc.
Tipològicament cal distingir entre pelegrinatges individuals i collectius i, dintre aquests, entre els que hom pot emprendre a qualsevol moment i els que estan vinculats a una festa Cal distingir encara els purament devocionals d’aquells que pretenen uns fins ben determinats coneixement de l'oracle, assistència a espectacles rituals Jocs Olímpics, iniciacions rituals misteris d’Eleusis o guaricions Epidaure Fenomen conegut en gairebé totes les religions, pressuposa la idea que en determinats llocs es manifesta el poder diví sagrat Algunes, com el vedisme o el mazdeisme, que conceben la…
antropologia biològica
Antropologia
Ciència que estudia l’home, o, en un sentit més ampli, els homínids, com a objecte de les ciències naturals, analitzant la variabilitat normal del cos humà en l’espai i en el temps.
En tant que poden contribuir a aquest objectiu, l’anatomia, la fisiologia, la genètica i la paleontologia humanes constitueixen el fonament de l’antropologia física En l’antropologia física són sintetitzats els coneixements d’aquestes disciplines per tal de situar l’home dins el sistema dels altres éssers vivents i intentar d’aclarir quin és l’origen de l’home com a ésser natural quines són, com s’expliquen i quin significat tenen per a l’individu i per a la collectivitat les diferències existents entre els grups humans quins són els factors que determinen aquestes diferències, i quines són…
Tartessos
Ciutat
Ciutat i país que les referències dels autors grecs antics (Heròdot i d’altres) situen al litoral meridional de la península Ibèrica pels volts dels s. VI-V aC, i que generalment hom creu que enllacen amb les referències de la Bíblia al país de Tarsis.
La majoria d’autors situen Tartessos al baix Guadalquivir, però els esforços fets per localitzar aquesta ciutat han estat fins ara inútils Les confusions dels texts clàssics entre les referències a “ciutat” i “país” de Tartessos són constants La tradició literària el presenta com un país d’estructura monàrquica amb noms concrets de reis, com Argantoni, ric en metalls or i argent, amb una economia agrícola i sobretot ramadera bous, així com amb una alta civilització escriptura Els turdetans, coneguts en època de la conquesta romana, situats a la part central i occidental d’Andalusia, sembla…
Nil

El Nil prop d’Aswān
G T (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de l’Àfrica nord-oriental (6.671 km de longitud [5.600 km després del llac Victòria] i 2.867.000 km2 de conca).
Hidrologia i parts del Nil Considerat generalment el riu més llarg del món posició que disputa amb l’Amazones, la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l’altiplà de Burundi Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victòria Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa Owen Falls per al regadiu i la producció d’electricitat Des d’una altitud de 1135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1012 m, es dirigeix cap al NW i ocupa un seguit de depressions, com l’àrea…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…
Geologia 2016
Geologia
L’Antropocè, nova època geològica Els residus radioactius del plutoni de les bombes nuclears són un dels elements característics de la marca estratigràfica associada amb l’Antropocè © CTBTO L’Antropocè, o l’edat de l’home, va ser admesa com una nova època geològica a l’agost del 2016 en el 35è Congrés Internacional de Geologia, celebrat a Ciutat del Cap República de Sud-àfrica Correspon a la tercera època o sèrie del període Quaternari, dins l’era del Cenozoic, i és posterior a l’Holocè L’inici de l’Antropocè s’ha fixat en el 16 de juliol de 1945 i arriba fins al moment actual Una comissió…