Resultats de la cerca

Deixeble de Joan Lamote de Grignon, dirigí el conservatori i l’Escola Coral de Terrassa Fundà a Manresa les sessions musicals Hores d’Art i dirigí l’Orfeó Manresà Realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, entre les quals destaquen El mestre i La dama d’Aragó

Ciutadà honrat de Barcelona, escrivà de la cambra civil de l’audiència notari públic És autor d’una Paleografía para la inteligencia de los manuscritos antiguos de este Principado , amb un apèndix de notícies d’escrivans o notaris de Barcelona des del s XIII i reproduccions de manuscrits Fou publicat a Barcelona sense data la segona edició és del 1855

L’any 1603 contractà la pintura del retaule de Cabrera que havia de fer el fuster de Vic, Montserrat Santmartí

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i passà després a Roma, on fou influït per Marià Fortuny Pintà retrats, quadres d’història, paisatges, sobretot de l’horta de València, i obres de costums És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i al Museu de Belles Arts de València

El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona

Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València Escriví el tractat Breve introducción del canto llano 1828

El seu establiment imprimí la majoria dels llibres en català publicats al Rosselló al principi del s XX Autor de L’imprimerie à Perpignan Rosembach 1493-1530 1896 i de L’imprimerie à Perpignan depuis les origines et jusqu'à nos jours 1908

Trinitari calçat, secularitzat el 1820 fou l’impulsor i el director de l’Acadèmia Cívica i Gratuïta de Barcelona, que disposava també d’escoles especials per a cecs i sordmuts, on introduí el mètode d’ensenyament mutu, imitació del monitorial system  de Bell i de Lancaster Publicà un Manual práctico o compendio del método de enseñanza mutua i un altre manual ajustat a l’ensenyament mutu dels soldats Morí durant la pesta del 1821, i la seva obra restà interrompuda

L’èxit extraordinari aconseguit amb l’obra Els Misteris de Barcelona , d’Albert Marro 1915-16, motivà el seu trasllat de primer a Itàlia i després a França, on aconseguí una notable popularitat

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de València Republicà federal, fundà i dirigí El Pueblo Monòver, 1900-14, on, amb el pseudònim Cañís , publicà una sèrie d’articles titulats “Cañisaes” Aquests textos, a cavall entre el pairalisme i el localisme, parlen dels esdeveniments i dels habitants d’un Monòver rural en procés d’industrialització Però les “Cañisaes”, lluny de ser motivades per la nostàlgia, pròpia del costumisme, d’unes formes de vida en curs d’extinció, pretenien simplement distreure i divertir els lectors Escrits en valencià dialectal del sud, amb despreocupació idiomàtica i…