Resultats de la cerca

Féu condemnar el monotelisme en el concili I del Laterà 649 Això desplagué a l’emperador Constanci II, el qual el féu empresonar 653 Condemnat a mort, a instàncies del patriarca bizantí Pau II li fou commutada la pena per la deportació És venerat com a màrtir La seva festa se celebra el 13 d’abril

Hom el pot inscriure dins el corrent manierista Com a arquitecte féu l’inici de la nau de Sant'Andrea della Valle 1591 i el cimbori de Sant Joan del Laterà 1598-99 Com a escultor treballà en l’estàtua del papa Gregori XIII a l’Araceli 1576-77 i en els relleus del sepulcre del mateix papa a Santa Francesca Romana

Deixeble de Piccini i Sacchini composició i violí Actuà als teatres de Nàpols, Roma i Venècia Després anà a París 1780, a Londres, a Praga, a Dresden i a Berlín, i tornà a Roma 1787, on féu de mestre de capella a Sant Joan del Laterà 1792-97 Escriví més de 70 òperes conegudes per Mozart, oratoris, misses, motets i salms

Ordenat de prevere 1875 i doctorat en filosofia, teologia i dret canònic, ensenyà a Roma i a París Nomenat bisbe titular 1898, fou delegat apostòlic del Perú, Bolívia i l’Equador Com a cardenal secretari d’estat 1914-30 conclogué els pactes del Laterà 1929 És considerat l’artífex del Codi de dret canònic —el prologà i en publicà sis volums de fonts 1923-32—

Sacerdot 1913 i abat dels canonges regulars del Laterà, fou professor d’història del cristianisme a Bari 1950-64 Estudiós de la Bíblia i els orígens del cristianisme, la seva producció comprèn, entre altres estudis, la versió i els comentaris de Jeremies, Job i Càntic dels Càntics, la Storia d’Israele 1932-34, la Vita di Cristo 1941, Paolo Apostolo 1949, Giuliano l’apostata 1956, etc

Fou arquebisbe de Viena del Delfinat 1088 i legat papal a França Després de signar amb l’emperador Enric V el concordat de Worms , que posà fi a la lluita de les investidures, convocà el concili I del Laterà 1123, on nomenà Oleguer de Barcelona legat per a la croada contra els sarraïns Ajudà el bisbe de Roda, Ramon Guillem, contra les reclamacions territorials dels bisbes d’Osca i d’Urgell

Germà de Felice Anerio Deixeble de Palestrina 1575-79, fou mestre de capella a Sant Joan del Laterà i residí a partir del 1624 a la cort de Segimon III, a Cracòvia Compongué tant en estil tradicional com en estil monòdic Té, entre altres composicions, misses, motets, madrigals i un Teatro armonico spirituale , recull de laudi per a l’oratori de Sant Felip Neri, interessant per a la història de l’Oratori

És edificada probablement damunt l’antiga Alba Longa hi ha restes romanes palau de Domicià Al segle XIV el seu castell pertanyia als Gandolfi El 1608 passà a la Santa Seu i aviat esdevingué residència d’estiu dels papes Urbà VIII 1623-44 encarregà la construcció del palau papal a Maderno i a Bernini aquest és també autor dels plans de l’església de San Tommaso da Villanova des del 1929 pactes del Laterà el palau gaudeix d’extraterritorialitat

Cap al 1280 collaborà versemblantment amb Cimabue en la decoració de l’església alta de San Francesco, a Assís Actiu a Roma entre el 1280 i el 1295, fou el representant principal, juntament amb PCavallini, de la nova cultura figurativa autor dels mosaics dels absis de Sant Joan del Laterà 1291 i de Santa Maria Major 1295, redescobrí el volum i la noblesa clàssics Ha estat considerat un dels precedents més immediats de la pintura de Giotto

Fou elegit pel maig del 896 féu jutjar el difunt papa Formós, en el famós Synodum ad cadaver del Laterà gener del 897 deposat per un tumult popular, fou empresonat pel maig del 897, i morí escanyat per l’octubre Per l’agost del 896 havia donat una butlla a Arnust, arquebisbe de Narbona, regulant la successió arxiepiscopal, aquesta sota control del metropolità això li permeté d’arranjar la successió de Servusdei, bisbe de Girona, davant Ermemir, posat pel rebel Esclua