Resultats de la cerca

Formà part de l’equip espanyol amateur juvenil 1973-75, i competí en l’àmbit estatal i internacional Posteriorment, el 1987, juntament amb Alfons Vidaor, fundà una empresa de disseny de camps de golf Entre altres projectes, destaquen el Golf de Sant Vicenç de Montalt i l’ampliació del Club de Golf Llavaneres

Estudià a l’Escola de Llotja sota el mestratge d’Agapit Vallmitjana, i treballà a l’estudi de Pere Carbonell i Huguet És autor del monument al cardenal Vives i Tutó Sant Andreu de Llavaneres, 1950, projectat per JMPericàs, i de Ruth , a la font de la plaça de la Virreina Barcelona, 1949

S’inicià al Club de Vela de Blanes, i passà després al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres A 16 anys 1994 fou campiona d’Espanya juvenil i bronze en el Campionat d’Espanya de la classe europa Obtingué un diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i fou campiona d’Espanya 2001, 2005

Vinculat al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres, fou dues vegades campió d’Europa d’optimist 1983, 1984 i aconseguí tres ors en equip en els europeus 1983, 1984, 1985, així com una medalla de bronze en el Mundial 1984 Fou campió d’Espanya d’optimist 1985 i campió del món en la mateixa classe 1986 Es retirà el 1994

Membre d’una nissaga de mestres d’obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre'l amb el seu fill, homònim i més famós Treballà en les fortificacions de Barcelona 1552, 1557, en les obres de l’església dels Sants Just i Pastor des del 1553 i en la construcció de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres 1561-74

Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom Fabricà, entre d’altres, els orgues de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de les Puelles i del santuari del Cor de Maria, de Barcelona, de Santa Maria de Mataró i de Sant Andreu de Llavaneres Construí també instruments destinats a Andalusia, Extremadura i Navarra

Fou fundat el 1997 i té camp de pitch-and-putt de nou forats par 27, deu pistes de tennis set de terra batuda i tres de quick , deu pistes de pàdel sis de vidre i quatre de paret, tres pistes d’esquaix i un gimnàs

S’inicià al Club Hípic Llavaneres, on també practicà el golf Guanyà la primera edició del Campionat d’Espanya de menors de doma clàssica 1982 i assolí dos Campionats de Catalunya de l’especialitat en els nivells elemental i mitjà 1982, 1983 Entrenà sota les ordres de Víctor Álvarez i Luis Lucio, i formà part de la selecció espanyola en diversos concursos internacionals entre el 1984 i el 1985

De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts El 1833 fou fet marqués de Casa Riera Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel

Membre del Futbol Club Barcelona, fou campió de Catalunya i d’Espanya en pista coberta en la prova de 200 m llisos 1999 Baté el rècord de Catalunya de relleus 4 × 200 m en pista coberta 1995 La seva millor marca personal en 200 m llisos, l’aconseguí amb la selecció espanyola, amb un registre de 21,21 s 1999