Resultats de la cerca

Residí molts anys a Barcelona, on rebé la influència de Joaquim Vayreda Hi ha quadres seus al Museu d’Art Modern, de Barcelona, i d’altres, amb paisatges de Llavaneres i de Girona, són conservats al Museo Municipal de Santa Cruz de Tenerife

Estudià a l’Escola de Llotja sota el mestratge d’Agapit Vallmitjana, i treballà a l’estudi de Pere Carbonell i Huguet És autor del monument al cardenal Vives i Tutó Sant Andreu de Llavaneres, 1950, projectat per JMPericàs, i de Ruth , a la font de la plaça de la Virreina Barcelona, 1949

Formà part de l’equip espanyol amateur juvenil 1973-75, i competí en l’àmbit estatal i internacional Posteriorment, el 1987, juntament amb Alfons Vidaor, fundà una empresa de disseny de camps de golf Entre altres projectes, destaquen el Golf de Sant Vicenç de Montalt i l’ampliació del Club de Golf Llavaneres

S’inicià al Club de Vela de Blanes, i passà després al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres A 16 anys 1994 fou campiona d’Espanya juvenil i bronze en el Campionat d’Espanya de la classe europa Obtingué un diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i fou campiona d’Espanya 2001, 2005

Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom Fabricà, entre d’altres, els orgues de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de les Puelles i del santuari del Cor de Maria, de Barcelona, de Santa Maria de Mataró i de Sant Andreu de Llavaneres Construí també instruments destinats a Andalusia, Extremadura i Navarra

Membre d’una nissaga de mestres d’obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre'l amb el seu fill, homònim i més famós Treballà en les fortificacions de Barcelona 1552, 1557, en les obres de l’església dels Sants Just i Pastor des del 1553 i en la construcció de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres 1561-74

Vinculat al Club Nàutic El Balís de Sant Andreu de Llavaneres, fou dues vegades campió d’Europa d’optimist 1983, 1984 i aconseguí tres ors en equip en els europeus 1983, 1984, 1985, així com una medalla de bronze en el Mundial 1984 Fou campió d’Espanya d’optimist 1985 i campió del món en la mateixa classe 1986 Es retirà el 1994

Biografia Entrà a l’Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l’11 d’abril de 1848 i professà el primer d’abril de 1850 Féu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als collegis de Mataró 1856-65, Terrassa, Igualada i Sabadell El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep després Josep Calassanç Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al collegi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l’orde dels frares caputxins Bibliografia…

Membre del Futbol Club Barcelona, fou campió de Catalunya i d’Espanya en pista coberta en la prova de 200 m llisos 1999 Baté el rècord de Catalunya de relleus 4 × 200 m en pista coberta 1995 La seva millor marca personal en 200 m llisos, l’aconseguí amb la selecció espanyola, amb un registre de 21,21 s 1999

Es formà al Gimnàs Frediani de Vilassar de Mar, i fou campiona d’Espanya juvenil tres vegades 1966, 1967, 1968, tant individual com per equips Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat del Món 1970, el d’Europa 1971, els Jocs Mediterranis 1971, en els quals guanyà la medalla d’or en terra i la de bronze per equips, i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Es retirà el 1972 i, durant vint-i-cinc anys, dirigí el seu propi gimnàs a Mataró També entrenà gimnastes a Sant Vicenç de Montalt fins el 2007 Posteriorment, collaborà com a preparadora d’elements gimnàstics i elasticitat amb l’equip de…