Resultats de la cerca

Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l’expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d’oliveres, figueres, cirerers i vinya A la part NW s’ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcellacions residencials Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls La vall d’Alcalà s’allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al N i la d’Alcalà al S, i constituïa una senyoria d’al-…

Provinent d’una illustre família, rebé una educació exquisida Ben aviat s’introduí a la cort, on serví l’emperador Carles V i desenvolupà diversos càrrecs entre el 1539 i el 1543 Heretà el ducat de Gandia del seu pare Profundament afectat per la mort de la seva esposa 1545, el 1550 ingressà públicament en l’orde dels jesuïtes, tot i que ja hi collaborava des de feia temps Mantingué vincles personals amb Ignasi de Loiola i esdevingué general de l’orde el 1565 Fou beatificat l’any 1624 i canonitzat el 1671 Rebé una sòlida formació musical i cultivà aquest art en diversos moments de la seva vida…

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La…

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

Hom l’utilitza també com a lloc de reunió de la comunitat musulmana Hi és prescrita únicament l’oració del divendres, bé que hom recomana de fer-hi també les altres, i no serveix per a d’altres cerimònies, com circumcisions, casaments o enterraments Segons la importància de les poblacions, hi ha diverses mesquites de barri, i una, l' aljama , és la principal Les dones hi tenen un espai reservat a l’interior És estructurada segons un pla rectangular, molt simple, que consta d’un pati a ple aire amb una torre adossada, anomenada minaret , i el mīḍa' , o font de les ablucions, i també d’una zona…

Passà als Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Arróspide i als Trénor

Vida i obra Fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II Educat a Saragossa prop del seu oncle l’arquebisbe Joan d’Aragó, fou després patge de Caterina d’Àustria, germana de Carles V Quan Caterina esdevingué reina de Portugal, passà al servei de Carles V, el 1528, des d’on desplegà una brillant activitat cortesana i militar El 1529 es casà amb Elionor de Castro, portuguesa, dama de l’emperadriu Isabel de Portugal El 1530 nasqué llur hereu i successor Carles, i fou nomenat primer marquès de Llombai El 1536 prengué part en la…

Segons la Crónica d’Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel Regne de València, feu presoner el seu alcaid Aquest lloc donà nom a la vall d’Alcalà , coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans

Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…