Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Jeroni Boscana
Cristianisme
Missioner franciscà.
Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción 1806, San Luis Rey 1811, San Juan Capistrano 1814 i San Gabriel 1826, on morí de mort violenta Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès Nova York, 1846
Antoni Tomàs i Pastor
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
El 1890 fou ordenat de prevere i, el 1893, ingressà a la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors D’aquest orde arribà a ser conseller i secretari general Com a investigador, centrà el seu treball en diversos estudis biogràfics i d’història sagrada Collaborà en la revista Lluch gairebé des de la seva fundació Algunes de les seves obres resten inèdites Biografía del MRP Joaquín Rosselló y Ferrá 1914, Vida de la beata Catalina Thomás en el monasterio de Santa María Magdalena de la Ciudad de Palma 1916, Nostra Senyora de Lluch Compèndi històric 1918, Biografía del MI SrD Miguel Maura…
Bartomeu Salvà i Salvà
Filosofia
Història
Lul·lista.
Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica 1935, publicà —entre el 1946 i el 1955— alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Libre “de Benedicta tu in mulieribus" , contra l’opinió de Salvador Galmés
Bartomeu Rubí
Filosofia
Cristianisme
Franciscà, estudiós i defensor de l’obra de Ramon Llull.
Anà a Magúncia a estudiar lullisme amb Guido Salzinger A Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Llull del dominicà Sebastià Rubí
Pere Roig i Noguera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Professà al convent franciscà de Mallorca Fou un notable predicador i director de consciències Traslladat a Madrid, fou confessor de Marianna d’Àustria, que el féu bisbe de Pamplona 1670 Tingué certes tibantors amb el capítol, per la seva rectitud i austeritat
Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà
Història del dret
Jurisconsult.
Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida 1577, on morí dos mesos després de prendre possessió La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits Dedicà al cardenal Borromeo…
Joan Catany
Folklore
Glosador.
Versificador fàcil, entre les seves poesies figura un diàleg entre En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’En Cosme Sembla que escriví una llarga composició sobre les calamitats de Mallorca a mitjan s XVIII, parallela a la Descripció de la temporada de l’any 1774 i següents fins a 1750 de Sebastià Gelabert 1846 Fou correntment anomenat Catanyet
Antoni Jaume i Garau
Metge.
Germà del bisbe de Mallorca Mateu Jaume Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi 1850 Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja 1865 Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà, en una traducció que ell mateix havia fet, Los pozos artesianos en Mallorca 1879, d’Hermite
Joan Catany
Literatura catalana
Glosador.
Amb facilitat per a versificar, fou correntment anomenat Catanyet Escriví gloses de caràcter còmic, entre les quals un diàleg, En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’en Cosme , en estrofes de sis versos És autor d’una llarga composició sobre les calamitats de Mallorca entre els anys 1744 i 1750 escrita ~ 1846, parallela a la Descripció de la temporada de l’any 1744 i següents fins a 1750 de S ↑ Gelabert
Bonaventura Armengual
Filosofia
Història
Lul·lista.
Guardià dels convents franciscans d’Alaior, Ciutadella i Alcúdia i definidor de l’orde, escriví l' Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli 1643, afegit, dos anys després, a l’edició de l' Ars generalis ultima de Francesc Marçal L’autor hi reivindicà l’ortodòxia de Llull Escriví, també, De rebus Majoricarum , obra perduda, i l' Epítome del reino baleárico , inclòs per Damián Cornejo a la Crónica seráfica 1686