Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Jaume Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1545-61).
Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…
Xavier Melloni i Ribas

Xavier Melloni i Ribas
© Inês Castel-Branco / Fragmenta
Cristianisme
Jesuïta.
Expert en diàleg interreligiós i en espiritualitat És professor de teologia espiritual a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat És autor de diverses publicacions, entre les quals destaquen La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio 2001, Escletxes de Realitat Religions i revelació 2007, El desig essencial 2009, Voces de la mística I 2009, El Crist interior 2010, Vers un temps de síntesi 2011, Voces de la mística II 2012, Nómadas del Absoluto 2012, Sed de Ser 2013, Déu sense Déu Una confrontació 2016, amb…
Jeroni Ardèvol
Educació
Literatura
Llatinista.
Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las enseñanzas de…
,
Isabel Orrit i Pagès
Filosofia
Humanista.
Filla del jurista Vicenç Orrit, es casà amb el noble Guillem Ramon de Josa i de Cardona el 1509 El matrimoni tingué tres fills, Guillem, Maciana i Anna En quedar-se vídua, el 1517, portà vida retirada de pietat i estudi Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot Ajudà Ignasi de Loiola durant la seva estada a Barcelona El 1534 fou cridada a la cort de Madrid per la reina Isabel de Portugal com a possible preceptora de la infanta Maria, fet que no es materialitzà En retornar a Catalunya professà al convent de Santa Clara de Lleida Havent…
Alfonso Salmerón
Cristianisme
Teòleg castellà.
Company d’Ignasi de Loiola a la Universitat de París, fou un dels fundadors de la Companyia de Jesús Ensenyà Sagrada Escriptura a la Universitat de Roma 1538, es doctorà en teologia a la de Bolonya 1549 i ensenyà novament als collegis dels jesuïtes d’Ingolstadt 1549-50 i Nàpols des del 1558, on, com a provincial 1558-75, estengué el nou orde en aquell reialme Abans havia exercit diferents comeses pontifícies a Escòcia i Irlanda 1541-42, a Alemanya, Polònia i els Països Baixos 1555-57 Juntament amb Laínez, fou teòleg pontifici en els tres períodes del concili de Trento, coneixedor…
Antoni Vilardevall
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta.
El 1874 cursa els estudis de farmàcia a Barcelona Atret per la vida religiosa, ingressà, ja adult, a la Companyia de Jesús a França Fou ordenat de sacerdot el 1890 Dedicat a la docència, fou professor a diversos collegis de la Companyia El 1915 fou destinat a Amèrica, a Buenos Aires Hi regentà la càtedra de teologia moral al seminari metropolità d’aquesta ciutat Villa Devoto El 1931 tingué la mateixa càtedra al collegi màxim de San José, a San Miguel Dins del treball pastoral, destacà com a remarcable predicador i escriptor Dins del camp de la traducció, féu la traducció al castellà del…
Francesc de Borja i Aragó
Música
Sant, marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, tercer general de la Companyia de Jesús i compositor.
Provinent d’una illustre família, rebé una educació exquisida Ben aviat s’introduí a la cort, on serví l’emperador Carles V i desenvolupà diversos càrrecs entre el 1539 i el 1543 Heretà el ducat de Gandia del seu pare Profundament afectat per la mort de la seva esposa 1545, el 1550 ingressà públicament en l’orde dels jesuïtes, tot i que ja hi collaborava des de feia temps Mantingué vincles personals amb Ignasi de Loiola i esdevingué general de l’orde el 1565 Fou beatificat l’any 1624 i canonitzat el 1671 Rebé una sòlida formació musical i cultivà aquest art en diversos moments de…
Frederic Honorat de Gualbes i Vallseca
Història
Vicecanceller de Catalunya (1523-29).
Donzell, fill del regent de la cancelleria d’Aragó Joan de Gualbes mort a Segòvia el 1515 Doctor en drets, acabat d’arribar a Barcelona procedent d’Itàlia defensà una tesi a la sala del Consell de Cent 1509 Regent de la cancelleria de Mallorca, fou acusat de poc respecte a llurs franqueses i de cobejança de salaris pels mallorquins, els quals el 1512 demanaren al rei la seva substitució Cessà en el càrrec el 1518 i fou ascendit a regent del Consell d’Aragó 1518-23, des d’on influí i intervingué en el procés de repressió de les Germanies El 1522, per encàrrec dels consellers de Barcelona,…
direcció espiritual
Religió
Cristianisme
Mestratge en les coses de l’esperit.
Fruit d’una exigència religiosa, es dóna en totes les formes de religiositat Dins el cristianisme, la seva pràctica, limitada en un principi al món monacal, s’estengué a tota la vida de l’Església Es pot exercir mitjançant el tracte personal, que exigeix la manifestació de la pròpia consciència, o per escrit, en forma de cartes i àdhuc de tractats, de caire més general Entre aquests últims, a la península Ibèrica es destaquen el Libellus de Institutione Virginum s IV, de Leandre de Sevilla, els Confesionalia medievals, substituïts més tard per l’accent més personalista de la…
Devotio Moderna
Escola espiritual creada als Països Baixos a la fi del s XIV, amb unes certes influències de la mística germànica i neerlandesa i de l’escola franciscana, però més intimista i personalista.
El desig d’atreure els laics i la gent senzilla a la contemplació emmenà a la sistematització de l’oració metòdica Geert Groote Deventer, Països Baixos 1340 — 1384 creà els germans i les germanes de la vida comuna, organitzats en beguinatges, i el seu deixeble Florens Radewijns, els canonges regulars de Windesheim Des del s XV, tots es dedicaren també a l’ensenyament Partint del De quattuor generibus meditationum sive contemplationum de Groote, els de Windesheim desenvoluparen el corrent intimista Tomàs de Kempis i el corrent metòdic, sobretot en el Rosetum exercitiorum spiritualium del…