Resultats de la cerca

Jugava d’extrem esquerre i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1925-27 procedent de la Real Sociedad Fou dues vegades internacional i anà convocat als Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928

Començà a la Penya Font, de Sant Andreu, i, acabada la Guerra Civil, fitxà pel Sant Andreu 1939-40 Passà al Futbol Club Barcelona 1940-48, amb el qual disputà 167 partits i marcà 188 gols Conquerí dues Lligues 1945, 1948, una Copa del Generalísimo 1942 i una Copa d’Or 1945 Fou el primer jugador barcelonista que guanyà el trofeu Pichichi, la temporada 1942-43, en què marcà 32 gols Després milità al Club Gimnàstic de Tarragona 1948-50, a primera divisió, i el Sant Andreu 1950-52 Jugà tres vegades amb la selecció estatal i sis amb la selecció catalana, amb la qual marcà 6 gols El 31 d’agost de…

Inicià estudis de dret a Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la lírica Des del 1855 fou deixeble de B Saldoni Marxà a Itàlia, on estudià cant amb T Mabellini a Florència i amb S Ronconi Actuà per Europa i al continent americà El 1869 es casà amb la mezzosoprano Désirée Artôt Junts feren diverses gires per Europa i arribaren a actuar a Rússia Tingueren una filla, coneguda amb el nom artístic Lola Artôt de Padilla, que també es dedicà al cant Saldoni assegurà que Mariano Padilla conegué i rebé consells del mateix G Verdi

Deixeble de Carlos Pau i collaborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer, a partir del 1942 ocupà la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia

Ordenat de sacerdot 1866 i doctor en dret civil i canònic 1870, passà directament a la cúria A la nunciatura de Madrid fou conseller 1875-77 i nunci 1882-87 Com a cardenal-secretari d’estat de Lleó XIII 1887-1903 cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república, la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li valgué el veto d’Àustria en el conclave del 1903

Professor a la Universitat de Saragossa 1889-1901, menà una intensa activitat com a economista Autor de novelles, de contes costumistes i d’assaigs, publicà El cancionero catalán de la Universidad de Zaragoza 1896

Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873

Considerat un nen prodigi de la música, estudià al Colegio de Infantes de la catedral de Mèxic i posteriorment tornà a la seva ciutat natal, on fou alumne de José María Carrasco L’any 1799 obtingué la plaça de tercer organista al Colegio de San Nicolás El 1823 publicà una reeixida obra didàctica, Elementos de música , un dels primers textos didàctics del Mèxic independent L’any següent fundà, juntament amb José Antonio Gómez, la Sociedad Filarmónica Mexicana, des d’on promogué la música de Mozart i Beethoven arreu del país L’any 1826 obrí la primera impremta de música profana de Mèxic Entre…