Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
L’Imperi arriba a la seva màxima extensió
Sota el regnat de Trajà l’Imperi arriba a la seva màxima extensió amb la incorporació de la Dàcia 107, Aràbia, Armènia i Mesopotàmia 100-117
Antíoc VII
Història
Rei de Síria (139-129).
Germà de Demetri II, prengué Jerusalem i acceptà Joan Hircà com a gran sacerdot Portà les seves tropes fins a Mesopotàmia i Mèdia, on morí en combat
Nabucodonosor I
Història
Rei d’Isin (1124-03 aC).
Regnà sobre Babilònia i el sud de Mesopotàmia Derrotà els elamites, que, vers el 1160 aC, havien ocupat Babilònia, i arribà fins a la mateixa Susa, capital de l’Elam
antílop cavall
Mastologia
Antílop de dimensions grans (un metre i mig d’alçada), que per la forma recorda el cavall.
Les banyes són llargues, estan dirigides cap endarrere i formen un semicercle Viu en grups, en terrenys accidentats i amb abundant vegetació És ràpid en la cursa Viu a Mesopotàmia, Aràbia i Etiòpia
sistre
Música
Instrument de percussió que consisteix en una placa metàl·lica doblegada en forma de ferradura i amb diverses varetes corbades en llurs extrems.
Quan és mogut, les varetes percudeixen els costats de la placa sobre la qual es desplacen Fou conegut a Mesopotàmia i a Egipte durant l’Imperi Mitjà Actualment encara és usat en les celebracions litúrgiques de l’Església Etiòpica
fona

Fona
Militar
Instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta d’una matèria flexible, especialment cuir, on hom posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes, normalment d’espart, de cànem, etc.
Bé que l’origen de la fona és incert, hom en troba vestigis entre les comunitats ramaderes de l’Orient Mitjà i entre els guerrers dels pobles arcaics de Mesopotàmia i d’Egipte, així com a Grècia i a Roma
Ninurta
Mitologia
Divinitat assiriobabilònica d’origen sumeri.
Déu de la tempestat per als sumeris, fou el de la caça i de la guerra per als semites de Mesopotàmia A l’Antic Testament rep el nom de Nemrod Les seves companyes eren les deesses Gula, Baba i Ninkarrak
Desxifrat un dels sistemes d’escriptura més antics
L’arqueòleg francès François Desset anuncia el desxiframent de l’ elamita linear, un sistema d’escriptura identificat el 1901 i que va ser utilitzat fa més de 4000 anys a l’actual Iran L’elamita linear és contemporani de les primeres escriptures cuneïformes protocuneïforme de Mesopotàmia
Larsa
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Babilònia meridional, corresponent a l’actual Senkere, al S de l’Iraq.
Existent ja al IV millenni aC, fou capital d’un regne que, amb el d’Isin, tingué un gran poder a la Mesopotàmia meridional entre els anys 1960-1735 aC Caigué després sota el domini de la dinastia babilònica d’Hammurabi Tenia un temple important dedicat al déu Shamash
Sayf al-Dīn al-Malik al-‘Ādil
Història
Soldà aiúbida (1198-1218), germà de Saladí I.
Lluità contra els francs durant la tercera croada 1188 i intervingué en la negociació de pau entre Saladí i Ricard I d’Anglaterra 1192, que intentà d’emmaridar-lo amb la seva germana A la mort de Saladí aconseguí de reconstituir l’imperi, que incloïa Síria, Mesopotàmia i Egipte