Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Sant Nazari de la Ganga o Santa Llúcia de l’Arboç (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
En el precepte del rei Odó, que concedia a un personatge anomenat Petroni la villa Palatium Aurore en altres documents, Mororum, Muroris, Maurore a precs del bisbe Servusdei, es precisa que el límit meridional era la “ domus Sancti Nazarii” Cal identificar-la amb l’actual santuari de Santa Llúcia de l’Arboç o de la Ganga En un document del segle XIV és citada com Sant Nazari de la Ganga, i el nom antic perdurava encara al segle XV Sembla que no fou fins al segle XVI que es produí el canvi de dedicació Un camí des de la carretera de la Bisbal a Calonge porta a la raconada de les…
la Clusa d’Amunt
la Clusa d’Amunt L’església de Sant Nazari
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de les Cluses
(Vallespir), a 135 m alt, a la dreta de la ribera de Roma, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona.
És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa , bastit a l’alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial Sant Nazari, preromànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del Mestre de Fenollà
Llorenç Planes

Llorenç Planes
Literatura catalana
Escriptor, activista cultural i polític.
Enginyer agrònom, exercí de professor al Liceu agrícola de Tesà Rosselló Responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu 1973, contribuí a l’acostament difícil entre agricultors de banda i banda de la frontera d’estat i a la confrontació dels seus problemes El 1992 fou guardonat amb la Medalla de l’Agricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya Pròxim a les posicions del Grup Cultural de Joventut Catalana i, posteriorment, de les del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació CREA, publicà El petit llibre de Catalunya Nord Lluita per un “Rosselló” català 1974,…
,
Pere Pagès
Història
Polític.
Fou administrador 1917 i inspector 1922 de les colònies franceses resident superior a la Indoxina 1931, governador de la Cotxinxina 1934-38 i prefecte d’Alger 1940-42 De nou al Rosselló, fou president honorari de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans
agulla de la Mar
Canal de drenatge i de regadiu a la plana al·luvial de la dreta de la Tet (Rosselló).
Rega els termes de Bages, Cornellà del Bèrcol i Alenyà, i desemboca a l’estany de Sant Nazari
Esglésies del Donasà anteriors al 1300
Mapa dels castells I les esglésies del Donasà anteriors al 1300 J Salvadó Queragut Sant Felix de Donesan Ròsa Sant Nazari de Ròsa
el Rard
Riu
Curs d’aigua del Rosselló, de règim torrencial, que neix als Aspres, prop d’Oms (Rosselló); en el seu curs alt pren el nom de riera de Montoriol i de la Galcerana (a Forques).
Després de deixar Vilamulaca, passa vora el mas Sobola i l’antic castell de Rard, i prop de Pollestres rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, la Canta-rana, i, després de travessar la plana rossellonesa vora Salelles, desguassa a l’estany de Sant Nazari
Segalers
Masia
Antiga masia del municipi d’Oristà (Lluçanès).
Situada a l’extrem meridional del terme, a la vall de la riera de Segalers , afluent de la riera Gavarresa per l’esquerra, a tocar del terme de Santa Maria d’Oló, existia ja el 1131 i era una antiga villa rural Abans donà nom a la capella de Sant Nazari d’Oristà, situada més amunt que el mas, en el mateix vessant, dita també la Cadena de Segalers
Sant Julià de Granollers de Rocacorba (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Capella rural de la demarcació parroquial de Granollers de Rocacorba És un edifici de planta rectangular, d’absis i atri tardà davant del mur de ponent Aparentment és una edificació tardana semblant a la de Sant Nazari, del mateix municipi i parròquia de Sant Martí de Llémena No en coneixem notícies antigues, però per l’aparell de l’absis i pel titular cal considerar-la com una església originada en l’època romànica, molt transformada als segles posteriors
mocàrab
Art
Element decoratiu, propi de l’art musulmà, obtingut mitjançant la combinació geomètrica de prismes acoblats i truncats per l’extrem inferior en forma de superfície còncava.
Hom el colloca en fileres que se superposen o s’eleven en progressió És també conegut amb el nom d' almocàrab Ha estat emprat per a decorar frisos, capitells i cobertes simulant cúpules Aquest tipus de decoració aparegué a Pèrsia, d’on, durant els s XI i XII, s’estengué a Egipte, Síria, Sicília art siculonormand, el Magrib i l’Àndalus, on, durant l’època nazarí s XIV, adquirí una gran importància es destaquen els mocàrabs de la casa reial vella de l’Alhambra de Granada