Resultats de la cerca

Potencià les Plataformas de Comissions Obreres d’Empreses del Vallès i les Plataformas Anticapitalistas de Barcelona El 1974 es convertí en Organización de Izquierda Comunista de España , en unir-se amb els Núcleos Obreros Comunistas bascos Publicacions Vallés Obrero , Izquierda Comunista , Vanguardia Comunista i Revolución

També fou conegut com Fracción Trotskista de Comunismo El 1972 una part majoritària del collectiu fundà l’ Organización Trotskista El seu dirigent era Lluís Artur van den Eynden Aníbal Ramos Edità La Aurora La minoria restant es convertí, el 1973, en Liga Obrera Comunista

Format per un conjunt de blocs de pisos, fou construït per l’Organización Sindical del Hogar per tal d’absorbir les famílies de les zones de barraques de Barcelona Esdevingut un barri dormitori de Barcelona, amb la constitució dels ajuntaments democràtics rebé el nom de Camps Blancs

A l’octubre hi ingressà l’Organización Comunista Información Obreira Tenia unes Juventudes Comunistas de Unificación i defensà el Sindicato Unitario Participà en l’Assemblea de Catalunya Els líders foren Daniel Cando i Francesc Arbolí Edità Unidad 1976-1977 i Lluita El 1977 s’integrà en el Partido del Trabajo de España

Primer s’anomenà Organización de Trabajadores por la Autonomía de Clase i després Colectivos de Trabajadores por la Autonomía de Clase Defensà l’autonomia obrera “en oposición al criterio burocrático dirigente y dirigista de las organizaciones obreras tradicionales, partidos y sindicatos” Edità Emancipación en foren corresponsals catalans Santi García i Santiago López Petit

Amb caràcter obligatori per als alumnes de l’ensenyament primari i secundari, educà la joventut masculina en l’aspecte polític —basant-se en la doctrina de la Falange Española—, esportiu i militar, i la joventut femenina en la iniciació a la llar Desaparegué el 1960, arran de la fundació de l’Organización Juvenil Española

Participà en el Reagrupament dels Marxistes Revolucionaris amb Acción Comunista, Organización Comunista, Partit Obrer d’Unificació Marxista i Unión Comunista de Liberación El 1976 formà part de la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria D’aquesta iniciativa, en sorgí, al maig de 1977, el Movimiento de Liberación Comunista Edità Lucha Obrera i Voz Obrera

Afiliat al partit maurista, fou president del cercle maurista de Barcelona i vicepresident de la Unió Monàrquica Nacional Fou diputat a corts Dirigí durant nou anys la revista Àfrica , des d’on féu una activa campanya africanista publicà també Estudio de una organización del ejército arreglada a la potencia contributiva de España 1905 i España en el Rif 1909

Segons els estatuts, pretenia “defender por todos los medios legales los intereses materiales y morales de los trabajadores” art 1 Advocà per “un Estado corporativo e intervencionista”, car “el régimen corporativo es la organización normal de la sociedad” i defensà “la colaboración de las diversas clases” Edità Unión Laborista En el primer número 8/III/1934 afirmà comptar amb delegacions en diversos pobles de Catalunya

L’aparició del grup Qué Hacer i, en especial, la creació de les Plataformes de Comissions Obreres, els convertiren en l’estructura bàsica d’aquest moviment Existiren entre el novembre de 1969 i el novembre de 1970 en derivaren els Grupos Obreros Autónomos , els Círculos Obreros Comunistas , la Unión Comunista de Liberación i sectors de l’ Organización Revolucionaria de Trabajadores catalana