Resultats de la cerca
Es mostren 2484 resultats
Banc Industrial dels Pirineus (1974-1981)
La constitució Anunci Banca Española , 1975 El seu primer nom va ser Banc de Coordinació Industrial, i va ser constituït el 1974, sota la presidència d’Higini Torras, empresari paperer El banc fou autoritzat el 7 de novembre de 1974 amb el nom de Banc de Coordinació Industrial i amb l’anagrama Gehler Aquestes lletres corresponien a les tres primeres lletres de les províncies que pretenia potenciar el banc, en la seva versió castellana Girona, Osca i Lleida El promotor era Higini Torras i Majem Nascut el 1934, pertanyia a una família amb una llarga tradició industrial paperera a la Garrotxa i…
Cos d’observació dels Pirineus Orientals
Divisió de l’exèrcit napoleònic, comandada pel general Duhesme, situada des del principi del 1808 al Vallespir.
L’integraven dos regiments francesos i un d’italià i napolità El 9 de febrer travessà la frontera per la Jonquera i, per Figueres, Girona i Mataró, entrà sense oposició a Barcelona Al cap d’uns quants dies s’apoderà de la Ciutadella i del castell de Montjuïc 29 de febrer valent-se d’un estratagema
El sistema de Westfàlia-Pirineus. 1648-1659
La pau de Westfàlia, signada a Münster el 1648, i el tractat dels Pirineus, signat a l’illa dels Faisans, al curs baix del riu Bidasoa el 1659, són dos textos que van configurar, durant tres segles, el mapa d’Europa i les relacions internacionals Catalunya escapçada per una frontera artificial 1659 El nou sistema de Westfàlia-Pirineus és un model geopolític amb el qual desapareix la idea –d’origen romanocatòlic– d’Imperi Universal, i sorgeix la idea d’equilibri polític i territorial entre els diferents estats europeus que havien de tenir un pes polític i militar…
Els afloraments de terrenys tardihercinians als Pirineus
Secció geològica de la vora sud de la zona axial dels Pirineus, al llarg de la vall de la Noguera Pallaresa, que exemplifica la seva complexa estructura en mantells de corriment d’edat alpina, abocats cap al sud Javier Génova, original de Josep A Muñoz Als Pirineus catalans els afloraments de terrenys tardihercinians es disposen en una banda allargada, d’W a E, situada entre els materials hercinians de la zona axial i els mesozoics i terciaris de les serres sudpirinenques Entre el Pont de Suert i Camprodon els afloraments són pràcticament continus, encara que els…
Les petjades del terratrèmol del 1373 als Pirineus
Geologia
El 3 de març de 1373, els Pirineus van tremolar amb una força devastadora El sisme, amb epicentre entre la Ribagorça i la Vall d’Aran, assolí una intensitat de fins a IX en l’escala de Mercalli, i provocà danys a tot Catalunya, Aragó i el sud de França Aquest sisme fou la causa que el poble de Montclús, a la Noguera, quedés pràcticament esborrat del mapa per una esllavissada gegantina, i possiblement també fou el detonant d’altres hecatombes similars als Pirineus a Cambrils, al terme municipal d’Odèn Solsonès i a Sant Joan de Caselles, a Andorra Descobreix les causes…
El paisatge vegetal dels Pirineus (territori pirenaic axial)
Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…
Les unitats estructurals: els Pirineus centrals i orientals
Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del…
Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals
Institució fundada el 1833 amb el nom de Societat Filomàtica de Perpinyà.
El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu El seu primer president honorari fou Francesc Aragó En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres El 1867 el nombre de seccions arribà a tres Publicà un Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i…
Traspàs de la presidència de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània
En un acte al palau de Pedralbes, el conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, traspassa la presidència de l’ Euroregió Pirineus-Mediterrània al govern de Balears per als següents divuit mesos La consellera de Presidència i portaveu del govern de les Illes, Pilar Costa, n'assumeix el relleu a l’acte
Eina i els Angles denuncien el Tractat dels Pirineus
En un acte celebrat al consistori d’Eina, els alcaldes d’aquest municipi, Alà Bousquet, i el dels Angles, Christian Blanc, denuncien el Tractat dels Pirineus del 1659 per la marginació que viuen la majoria de municipis de la Catalunya del Nord A l’acte hi assisteixen el president del Pi, Àngel Colom, i el del Partit per Catalunya, Jordi Ventura Els dos alcaldes demanen a Colom que gestioni la incorporació dels municipis respectius a l’àrea gestionada per la Generalitat de Catalunya