Resultats de la cerca

Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931 Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i…

Corona un petit puig cònic de 469 m, antigament envoltat per un meandre de la riera de Calders, la qual més tard varià el curs Vist des de la població, aquest castell sembla enclotat i poc apte per a la defensa es manté dreta la torre, mig malmesa, i encara hi ha notables restes de muralles i una construcció que s’adjudica a l’antiga capella de Santa Maria del Castell El castell de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes propietats en el terme, moltes de les quals foren cedides pels seus antics senyors, que tenen…

A Elna aconseguí una butlla de Gregori XI que posà fi als litigis nascuts entre el seu antecessor Pere de Planella i els cònsols de Perpinyà Traslladat a Mallorca, a l’inici del Cisma d’Occident, reconegué l’autoritat pontifícia de Climent VII a les corts del 1381 El 1385 celebrà un sínode

Recopilada pel fiscal de la corporació, Josep Amat i de Planella, l’antologia recull un gran nombre de composicions en castellà i en llatí i cinc en català un sonet de Josep Amat, unes redondillas de Josep Clua, un jeroglífic de Manuel de Veda i de Rovira i un sonet i un romanç d’Antoni de Peguera i Aimeric

Església del castell de Castellcir, situada sobre l’esperó rocós més a l’est del castell Les primeres notícies consten en deixes testamentàries a partir del 1217 El 1469 els Planella hi feien cremar una llàntia i consta que tenia una petita dotació de terres per a aquest fi L’església actual fou ampliada i modificada en època gòtica, sembla que al 1531, segons un dibuix de la dovella central del seu portal, espoliat, junt amb altres pedres treballades, fa pocs anys

Anà a Barcelona cap al 1840 acompanyant una companyia d’òpera Féu decoracions per al teatre de la Santa Creu, decorà de nou la sala d’espectacles i reformà la illuminació de llums d’oli Artista de gran inventiva i cromatisme brillant en l’escenificació dels ballets del Romanticisme Fou mestre de Josep Planella i Coromina, i collaborà amb els pintors Francesc Malató, Lluís Bru i alguna vegada amb Domènec Sert, pels volts del 1845 Entre altres obres féu Moisès i La lámpara maravillosa

El 1381 fou venuda per l’infant Joan al seu armer Ramon de Planella, que el 1384 la revengué a la corona El 1408 el rei Martí I la vengué a Ramon de Torrelles i de Blanes, senyor de la Roca Els Torrelles vengueren la baronia als consellers de Barcelona el 1490 Posteriorment els Torrelles continuaren, però, prenent-ne possessió, almenys del castell Dels Torrelles passà per herència als Sentmenat, senyors del castell de Sentmenat El 1714 fou incorporada a la corona, però fins al s XIX els Sentmenat anaren investint-se de la possessió del castell i s’intitularen barons de Montbui

Quan tingué lloc la conspiració de Vilafranca de Conflent, pogué escapar-se a temps i refugiar-se, amb la seva mare i les seves germanes, al Principat, d’on fou auditor general Carles II li concedí el 1691 el comtat de Llar que passà als Planella, barons de Granera, i als de la Torre No tornà mai a Vilafranca, i quan, el 1678, a conseqüència del tractat de Nimega, li foren restituïts els béns confiscats a la seva família, donà el seu palau als franciscans de Vilafranca, als quals les autoritats franceses havien destruït el convent

Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a Llotja Pensionat a Madrid, rebé lliçons de Federico de Madrazo A la seva primera època, conreà les grans composicions de temes històrics i religiosos, on el color era apagat pel predomini dels negres Pel seu quadre Redempció de captius fou becat a Roma 1871-75 per la Diputació de Barcelona Passà a París, on conreà, a la manera de Fortuny, Meissonier i F Domingo, una pintura de gènere de gran brillantor Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona

El jutjat número 13 de Barcelona processa trenta persones, la majoria excàrrecs intermedis de l’Administració catalana, per malversació, desobediència, revelació de secrets, falsedat documental o prevaricació en relació amb el referèndum de l’1 d’octubre La jutge descarta la sedició i la rebellió D’entre els processats són exclosos el jutge Santi Vidal que va ser el primer dels investigats i Carles Viver i Pi-Sunyer, president del desaparegut Consell Assessor per a la Transició Nacional, i sí que hi són Albert Royo, exdirector del Diplocat, Amadeu Altafaj, exdelegat del govern a la UE, Rosa…