Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Santa Magdalena de Pradell de la Teixeta
Art romànic
El 1179 el prior d’Escornalbou va donar el lloc “desert” de Pradell a Pere de Déu perquè el repoblés L’església, doncs, s’havia de formar a partir d’aquesta data De tota manera, és possible que el 1194 encara no existís, ja que no figura a la butlla de Celestí III que només cita, dins la baronia d’Escornalbou, l’església de Colldejou, al Baix Camp El rector de Pradell apareix documentat per primera vegada en la dècima papal del 1279 L’església parroquial de Pradell, al final del segle XV, era de collació de l’arquebisbe de Tarragona Fou sufragània de la…
Paradell
Despoblat
Antic terme, despoblat, del municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell), vora el canal d’Urgell, al límit amb l’antic terme de Margalef.
Maria de les Plagues Berguedà i Osona
Cristianisme
Religiosa, de nom Maria Osona.
Vídua de Francesc Berguedà, fundà 1637 un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d’Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb
serra de la Moixa
Serra
Sector central del sistema muntanyós que, en direcció W-E, uneix la serra de Cadí (de la qual la separa, a l’W, el coll de Tancalaporta) amb la de Moixeró (més enllà del coll de Pendís).
Els cims culminants són els pics de la Muga 2 186 m alt i de Pradell 2202 i la roca de la Moixa o de Pradell, termenal de Gisclareny Berguedà i de Bellver de Cerdanya Baixa Cerdanya
Castells i edificacions militars del Priorat anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i les edificacions militars del Priorat anteriors al 1300 J Salvadó Cabassers Castell de Cabassers Cornudella de Montsant Castell d’Albarca Castell de Siurana Falset Castell de Falset Castell d’Altafalla La Figuera Castell de la Figuera Marçà Castell de Marçà La Morera de Montsant Castell de la Morera de Montsant Porrera Castell de Porrera Pradell de la Teixeta Castell de Pradell de la Teixeta La Torre de Fontaubella Torre de la Torre de Fontaubella Torroja del Priorat La Torre Roja Ulldemolins Castell d’Ulldemolins
Esglésies del Priorat anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Priorat anteriors al 1300 J Salvadó Cabassers Santa Maria de Cabassers Cornudella de Montsant Sant Julià de Cornudella de Montsant Sant Joan del Codolar Sant Vicenç d’Albarca Santa Maria de Siurana Sant Joan del castell de Siurana Sant Marcel Falset Santa Maria de Falset La Figuera Sant Martí de la Figuera Gratallops Sant Llorenç de Gratallops Mare de Déu de la Consolació de Gratallops Marçà Santa Maria de Marçà Sant Marçal El Masroig Mare de Déu de les Pinyeres La Morera de Montsant Mare de Déu de la Nativitat de la Morera de Montsant Santa Maria de Bonrepòs Santa…
baronia d’Escornalbou
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell i monestir d’Escornalbou, vinculada per la corona als arquebisbes de Tarragona (vers el 1166).
Al s XVIII comprenia, a més del monestir, els pobles de Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i l’Argentera, i era sota el govern d’un batlle general de la baronia
les Ventoses
Poble
Poble del municipi de Preixens (Noguera), situat en un coster, a la dreta del Sió.
La seva església Sant Pere depèn de la parròquia de Pradell de Sió El castell de Ventoses fou donat l’any 1131 pel vescomte d’Àger, Guerau Ponç de Cabrera, als hospitalers, i pertangué a la cambra del gran prior de Catalunya
Preixens
Preixens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes,…
àrea mínima
Biologia
Àrea petita, però que ja es representativa d’una comunitat, per tal com inclou el conjunt pràcticament complet dels components de la comunitat.
Varia segons les comunitats i depèn de diversos factors, sobretot de la diversitat i de les dimensions dels organismes que comprèn la comunitat en un poblament de molses és de l’ordre d’alguns decímetres quadrats, en un pradell d’anuals pot ésser d’1 a 5 m 2 , en un bosc mediterrani d’uns 100 m 2 , i en algunes selves equatorials sembla que arriba a 1 ha