Resultats de la cerca

Formada a la Universitat de New Mexico, és professora a la Universitat de West Virginia des del 1980 Després d’iniciar-se com a medievalista amb els estudis The Influence of Ausiàs March on Early Golden Age Castilian Poetry 1982 i Tirant lo Blanc Revisited A Critical Study 1983 i amb estudis sobre temes hispànics com, per exemple, l’obra de G García Márquez, s’especialitzà en les escriptores catalanes contemporànies Ha tingut cura dels volums On Our Own Behalf Women’s Tales from Catalonia 1988, The Garden Across the Border Mercè Rodoreda’s Fiction 1994 i Voices and Visions The Words and Works…

Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, TVE Madrid ARGUMENT La novella homònima 1979 de Mercè Rodoreda GUIÓ Gustau Hernández, Benet Rossell, FBetriu FOTOGRAFIA Raúl Artigot Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Josep Rosell ambientació MUNTATGE Ernest Blasi, Lluís Puigvert imatge, Emili Rodríguez Osés so MÚSICA Ramon Muntaner INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Colometa, Lluís Homar Quimet, Joaquim Cardona Antoni, Elisenda Ribas Enriqueta, Josep Minguell Mateu, Marta Molins Julieta, Joaquim Cardona Antoni, Paca Gabaldón Griselda, Josep Vivó mossèn Joan…

Professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Doctorada amb un estudi sobre la novella de postguerra, La narrativa al Camp de Tarragona 1939-1985 1986, ha dedicat recerques al teatre, L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda 2002, amb Francesc Massip, i a l’obra de MA Capmany, que ha reivindicat des del feminisme modern Maria Aurèlia Capmany Escriure la vida en femení , 2008 Ha fet aportacions a la crítica feminista i als estudis de gènere amb treballs sorgits entorn del seminari Paraula de dona Dones i literatura Tarragona des del 1994, del llibre Dones i…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars

En narrativa ha publicat Un cargol per a l’Emma premi Edebé de literatura infantil 1998, Galeries subterrànies 1999, premi Mercè Rodoreda 1998, Això és absurd 2004, la novella Sobretaula amb càmera fixa 2000, premi Sent Soví de literatura gastronòmica i el llibre de viatges Penombra oriental 2001

Estudià música amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona, compongué obres simfòniques, cançons, un quintet de corda i sardanes, les més populars de les quals són La pluja de Riells i Aplec de la sardana Dirigí diferents societats corals

Com a crític collabora a “El Punt”, “El País” i a “Revista de Girona” Com a narrador es donà a conèixer amb Espirals 1989, premi Just M Casero 1988 Amb Canvi d’agulles 2003 guanyà el premi Mercè Rodoreda de narrativa 2002 El títol del llibre és una metàfora de com s’entrecreuen les vides dels personatges, marcades per destins diversos

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907

Obtingué aquest, des del número 31 maig del 1969, sortí mensualment, al principi, i després irregularment n'han apareguts cent números fins el 1986 Publica assaigs, poemes, traduccions, contes, cròniques anuals sobre diversos gèneres de la literatura catalana i pàgines antològiques Entre els principals collaboradors, cal esmentar Pere Calders, Xavier Fàbregas, Joaquim Molas, Carles Miralles, Mercè Rodoreda, Oriol Pi de Cabanyes, Joan Triadú i escriptors de les darreres promocions