Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Enric Majó i Miró
Teatre
Actor.
S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El…
cor
Teatre
En el teatre grec antic, intervenció de grups de persones amb una funció lírica o narrativa.
Sovint recorrien al cant i a la dansa Tingué com a origen els himnes i els cants religiosos de la Grècia primitiva i assolí importància en el ditirambe En Èsquil, Sòfocles i Eurípides els coreutes dialogaven amb els actors, comentaven l’acció i hi intervenien fins i tot amb funcions de protagonista Coèfores, Eumènides Les intervencions del cor rebien els noms d'estrofa, antístrofa, melodrama i epode El cor còmic exposava les idees de l’autor paràbasi A la comèdia nova i la comèdia romana no hi havia cor A la tragèdia romana, les intervencions corals no seguien cap normativa…
Electra
Mitologia
Filla d’Agamèmnon i Clitemnestra.
Maltractada per Egist, amant de la mare i assassí d’Agamèmnon, fou casada amb un neci Segons unes altres versions, fou feta presonera a Micenes o fou casada amb uns altres homes Orestes, el seu germà, salvat de la mort gràcies a ella quan era un infant, tornà a casa i la reconegué Tots dos germans prepararen aleshores la mort de la parella adúltera Consumada la venjança, Electra continuà al costat del germà, perseguit per les fúries Electra representa la tendresa humana i alhora és l’exponent màxim de la lluita entre l’amor i l’odi El mite apareix fixat en les tragèdies Les Coèfores d’Èsquil…
Carl Orff
Música
Compositor, director i pedagog alemany.
Vida Estudià primer a l’Acadèmia de Munic i després, a partir del 1920, privadament, amb H Kaminski Les seves primeres obres mostren des de la influència de C Debussy fins a la d’A Schönberg El 1924 fundà a Munic, juntament amb Dorothee Günther, la Güntherschule La seva tasca en aquest centre el portà a investigar sobre l’educació musical Són especialment notables els seus estudis sobre les connexions entre música i moviment Figura important dins de la pedagogia musical, fou el creador de l’anomenat Orff-Schulwerk , un nou mètode d’ensenyament de la música en què proposava que els nens…
Anne Carson
Literatura anglesa
Escriptora canadenca.
Renuncià als estudis de literatura a la Universitat de Toronto, als quals retornà per graduar-se el 1974 i doctorar-se el 1981, després de treballar diversos anys en el camp de les arts gràfiques El 1986 estudià grec clàssic a la Universitat de Saint Andrews Escòcia Ha estat professora de literatura clàssica, literatura comparada i escriptura creativa en diverses universitats nord-americanes i canadenques La seva obra té com a referència i model els clàssics grecs i romans, i sovint no estableix una línia de demarcació clara entre poesia, assaig, crítica, novella o teatre Cal esmentar-ne Odi…
Carlo Quartucci
Teatre
Director escènic, actor i escenògraf italià.
A Roma estudià arquitectura, pintura i cinema, però de seguida centrà l’interès en el llenguatge teatral Debutà el 1959 amb Aspettando Godot , de Beckett, i d’aleshores ençà dirigí nombrosos muntatges d’autors com Ionesco, Majakovskij o Pirandello, tots ells amb la voluntat explícita de defugir les impostacions naturalistes Fruit d’aquesta actitud estètica avantguardista, el 1972, juntament amb la seva companya Carla Tatò, creà Camion, grup teatral obert a altres llenguatges artístics Resultat del treball amb Camion fou la trilogia teatral i cinematogràfica Opera 1980 En una experiència…
Roberto Ciulli
Teatre
Director teatral italià.
És fundador del Teatro Il Globo de Milà 1962, i del Theater an der Ruhr de Mühldorf 1980, que dirigeix amb el dramaturg HSchäfer i l’escenògraf GEHabben En 1965-81 dirigí teatres a Göttingen, Colònia, Berlín i Düsseldorf Promou l’intercanvi cultural i destaca la funció política del teatre en projectes com la gira contra el racisme, amb Bodas de sangre en collaboració amb el grup gitano Teatre Pralipe Romaní, 1992 o amb una versió en alemany i turc de Brecht A la jungla de les ciutats , 1995 Els seus muntatges inconvencionals són fruit de la pràctica del work in progress i potencien el…
Mihály Babits
Literatura
Escriptor hongarès.
Des del 1917 dirigí la revista literària Nyugat ‘Occident’ i es convertí en el capdavanter de la vida literària hongaresa Persona de vasta cultura, humanista i governat per sòlids principis morals, s’oposà a la Primera Guerra Mundial, i més tard al feixisme De primer conreà una lírica de precoupacions essencialment formals, però els trasbals dels esdeveniments històrics l’empenyé cap a la vida real, i el portà a un aprofundiment de contingut El punt màxim del seu art és el poema èpic Jónás könyve ‘El llibre de Jonàs’, 1940, juntament amb Jónás imája ‘La pregària de Jonàs’, que el segueix Els…
Laurence Olivier

Laurence Olivier
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor i director teatral i cinematogràfic anglès.
S’imposà com a actor teatral a Broadway i a Londres, sobretot amb interpretacions renovadores de Shakespeare un Romeu antiromàntic i dinàmic, un Hamlet edípic, un Otello objecte de l’amor de Jago A partir del 1946 fou un dels directors de l’Old Vic Theatre hi dirigí Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Čekhov, GB Shaw, etc La fase important de la seva carrera cinematogràfica es desenvolupà en el camp de la interpretació, en personatges de caràcter romàntic Wuthering Heights , 1938 Rebeca , 1940 Pride and Prejudice , 1940 Carrie , 1951 i de diverses característiques The Beggar’s Opera…
Fedra
Mitologia
Literatura
Música
Heroïna grega, filla de Minos i muller de Teseu.
S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses…