Resultats de la cerca

Vida Estudià a la Universitat de Madrid i al conservatori de la mateixa ciutat i fou deixeble de C del Campo Guanyà diverses vegades el Premio Nacional de Música, amb les obres La nave de Ulises 1923, Música sinfónica 1931 i Tres movimientos concertantes 1934 Aquest fet contribuí a convertir-lo en un dels màxims exponents musicals de l’anomenada Generació de la República, també coneguda com a Generació del 27 Fou membre del Grup dels Vuit, que tenia tendències estètiques molt semblants a les del Grup dels Sis francès, sobretot pel que fa a la reacció antiromàntica Això portà Bacarisse a usar…

Fou escolà de cant, noi cantor i acòlit de la catedral de València, on es formà musicalment amb el mestre de capella Pere Rabassa El 1729 fou mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans, també de València El 1743 ingressà com a contralt a la capella musical del collegi del Corpus Christi, i l’any següent fou mestre de capella interí de l’esmentat collegi La seva producció, conservada majoritàriament a l’arxiu del Corpus Christi, inclou obres religioses tant en romanç com en llatí

Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y Donoso, S en C…

Jugà a l’Aiguafreda Floid Blue al principi de la dècada de 1980 El 1986 formà part del FC Barcelona, que debutà a la màxima categoria estatal aquell any Posteriorment jugà amb l’equip de La Palma i la temporada 1988-89 s’incorporà a La Garriga FS Es proclamà campió d’Espanya de la divisió d’honor 1989 i fou subcampió de la Copa d’Europa 1990

Membre del Club Natació Barcelona, s’especialitzà en crol en proves de velocitat, i aconseguí catorze títols de campió de Catalunya, en 100 m lliure 1926, 1930, 1931, relleus 4 × 50 m estils 1927, 1930, relleus 3 × 100 m estils 1931, relleus 5 × 50 m lliure 1924, 1926, 1927, 1930 i relleus 4 × 200 m lliure 1927, 1928, 1930, 1931 Fou vuit vegades campió d’Espanya, en 100 m lliure 1926, 1927, 1928, 1930 i relleus 4 × 200 m lliure 1926, 1927, 1929, 1931 També fou recordista català i estatal en 50 m lliure 1930, 100 m lliure 1927, relleus 5 × 50 m lliure 1926, 1928, 1930, 1932 i relleus 4 × 200 m…

Durant la dècada de 1950 dirigí l’equip femení del Colegio Mayor Posteriorment passà a jugar i a entrenar l’Hispano Francès, equip amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1964 i disputà partits de la Copa d’Europa L’any 1965 marxà al Club Natació Badalona, que jugava a primera divisió, i dirigí l’equip fins a mitjan dècada dels setanta Durant aquesta època també fou preparador d’àmbit estatal

Competí representant el Gimnàs Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en les categories de pes mosca 1993 i de pes gall 1995, 1996 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur