Resultats de la cerca

Inicialment en castellà, utilitzà les installacions de l’antic Diari de Tarragona  L’any 1984 fou adquirit per un grup d’editors privats, i Luis Sánchez-Friera González Lleó, 1943 – Tarragona, 18 d’agost de 2023 esdevingué editor i president, càrrec que ocupà fins a la seva mort Sota el seu mandat es modificà el nom de la publicació per l’actual,  Diari de Tarragona , recuperant una capçalera que té els orígens l’any 1808 Inclou articles en català i en castellà L’any 2008 tenia uns 103000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura

D’aquesta església, de la qual es desconeix la situació dins la ciutat de Tarragona, tan sols s’ha pogut localitzar una única referència documental consignada per E Morera Es tracta de l’acta testamentària subscrita l’any 1362 per Francesca, veïna de la Selva del Camp i muller de Francesc Arcs, la qual feu un llegat de 12 diners a l’església de Sant Vicenç dels malalts de Tarragona, especificant que s’havien d’utilitzar per a les obres de refacció o per a la lluminària del dit temple Es pot suposar, doncs, a manera d’hipòtesi, que si a mitjan segle XIV es feien obres…

Rendició de Tarragona

Els bisbes d’Empúries, Girona, Elna, Terrassa, Barcelona, Saragossa, Cartagena, Tortosa i Vic assisteixen al concili de Tarragona

Comprenia les antigues vegueries de Tarragona i de Montblanc, que esdevingueren alcaldies majors El primer corregidor designat fou José de Armendáriz, el primer que ho fou a Catalunya 1716

Situació Vista aèria del nucli històric dela ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital dela comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les…

L’església de Sant Fructuós de Tarragona era situada a la part baixa de la ciutat, prop de l’actual plaça de Corsini i de l’antiga basílica del fòrum municipal romà de la ciutat És esmentada en un document de la darreria del segle XI, donat a conèixer per X Sitjes es tracta d’un testament datat el 4 de desembre de 1091 i atorgat pel sacerdot Guillem Geribert, en el qual hi ha notícia que aquest llegà als cenobis de Sant Pau del Camp de Barcelona i a Sancti Fructuosi Tarraconensi un tonell nou amb el vi que contenia, la venda del qual havia de servir per a les obres que es duien a…

S’hi feren proves automobilístiques i motociclistes entre els anys 1921 i 1923 S’hi disputaren les tres edicions del Trofeu Armangué 1921-23

Caigué en desuetud des que el fill del darrer, Bernat Amat II de Claramunt , heretà el vescomtat de Cardona

L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii L’església de Sant Llorenç fou una de les que l’any 1304 l’…