Resultats de la cerca

Situació Torre de planta circular, únic vestigi d’aquest antic castell J Tous Carreu, a 1 060 m d’altitud, és una masia que pertany a Gavarra Per les diferents construccions que hi ha a l’indret es pot veure que fou un lloc important Al mig dels corrals, la casa i l’església hi ha la torre rodona Mapa 34-11291 Situació 31TCG494631 Per a anar a Carreu, cal agafar la carretera d’Isona a Coll de Nargó, i des d’allí agafar la pista que va a Gavarra Al cap d’uns 2 km, a mà dreta, es troba una pista direcció ponent que cal seguir fins a Galleuda Aquí s’agafa una pista en direcció migdia i per la…

Situació Interior de la nau de l’església amb l’absis al fons ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és a la part més alta del poble de la Guardia d’Ares, dins l’àmbit de l’antic recinte clos de la vila, del que es conserva encara un dels seus portals d’accés Mapa 34-11253 Situació 31TCG547832 El poble de la Guàrdia d’Ares, situat a l’esquerra del riu d’Aguilar, dalt d’un turó, era cap de l’antic terme de la Guàrdia, ara integrat al de Noves de Segre, que comprenia els pobles i llocs de Trejuvell, Nyus, Espaén i Auses JAA Història El topònim d’Ares, referit a la…

Situació Ermita estratègicament situada, de nau i absis rectangulars ECSA - JA Adell L’ermita de Sant Quirze i Santa Julita, coneguda popularment per Sant Quiri, és situada al cim del puig de Sant Quiri, a l’esquerra del riu d’Aguilar, dominant la confluència dels rius de Pallerols, d’Aguilar i de Castellàs Mapa 34–11253 Situació 31TCG601853 Per anar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares i, abans d’arribar a Anyús, desviar-se en direcció a Miravall, però abans d’arribar a aquest poble, agafarem l’antic camí cap a Berén, només apte per a vehicles tot terreny En…

Situació Vista general de l’edifici ruïnós, característic pel seu singular transsepte ECSA – JA Adell L’església de Santa Llogaia és a la part alta del poble de Bellpui Mapa 34–11253 Situació 31TCG615841 El poble de Bellpui és situat a l’esquerra del riu d’Aguilar S’hi arriba per la carretera de Noves de Segre a Taús, passant per la Guàrdia d’Ares JAA Història L’any 862 hi ha documentada una venda de terra “in suvorbio Horgelletano” que, per una part, limitava “ad via qui discurrit de vila Corneliana ad domum Sancte Leocadia” L’únic factor que permet suposar que aquesta “domum Sancte…

El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…

Presentació El comtat d’Urgell, hereu de l’antic pagus urgellità, se cenyia força als límits de l’actual comarca de l’Alt Urgell La suposada acta de consagració del 831 li atorga 129 poblacions corresponents a les valls de la Valira Sant Joan i Andorra, i la ribera del Segre des del Pont de Bar fins a Oliana Els límits amb el comtat de Pallars correspondrien a les carenes divisòries d’aigües entre la Noguera Pallaresa i el Segre Per la banda est i de migdia, els límits amb l’Islam estaven fixats a la Clua, i passaven per Madrona, Torredenagó, el sud de Solsona i Joval D’ençà de les grans…

Les poblacions del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat conserven encara nombroses restes de muralles i defenses del període del gòtic, que constitueixen una important font d’informació des del punt de vista poliorcètic, arquitectònic i urbanístic Moltes corresponen al regnat de Pere III, especialment de la dècada del 1360, però es pot parlar, almenys documentalment, de la construcció de muralles i defenses abans i després dels anys seixanta del segle XIV La documentació, la toponímia i els vestigis arquitectònics mostren com, almenys des del segle XIII, deixant a banda el cas…

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…

Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162 Cabrils 161…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia A la comarca de l’Alt Urgell, fins a l’actualitat, no hi havia hagut gairebé cap estudi arqueològic, pel que fa a l’època medieval Tanmateix, després dels treballs fets per A Villaró, V Roca, M Terré i V Hurtado per a aquest volum, ara sabem de l’existència de nombrosos oppida que, potser en algun cas, resten cronològicament a cavall entre el món antic i el món medieval, de diversos pobles abandonats, d’hàbitats troglodítics, de sepultures excavades a la roca i d’altres de llosa, de camins, de colomars, etc Comencem parlant dels castells Una…