Resultats de la cerca

Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València Home…

El 1870 es traslladà a l’Argentina, on actuà de primer actor especialitzat en melodrames De retorn a Barcelona el 1883, ingressà al Romea i hi actuà en castellà Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel, L’ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa , etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc Els darrers anys s’especialitzà en papers còmics La seva filla fou la soprano Carme Bonaplata

Fou incorporat en representació de Menorca a la Junta Provisional del Govern de les Balears, per l’octubre del 1868 Elegit el 1873 diputat a corts, aquestes el nomenaren ministre de finances, en el primer govern republicà presidit per Pi i Margall 11 de juny Mancat de la formació tècnica adequada, fou substituït el 28 de juny de 1873, quan Pi i Margall aconseguí d’elegir directament el seu nou govern

Per la seva contribució a l’aïllament de les flavoproteïnes i per altres estudis sobre ferments respiratoris li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1955

Succeí el seu pare Joan III Ducas Vatatzes, que ja l’havia associat al tron Bon legislador i home d’una gran cultura, era també un bon estrateg i conservà totes les possessions territorials de l’imperi de Nicea Lluità contra els búlgars, que derrotà en dues ocasions 1255 i 1256, i obligà el tsar Miquel II Asen a signar un tractat Casà després 1257 la seva filla Irene amb el nou tsar de Bulgària, Constantí I Taš de Bulgària, i l’altra filla, Maria, amb Nicèfor, fill del dèspota d’Epir Miquel II, que li hagué de cedir Dyrrachium Durrës i algunes altres ciutats i fortaleses Intervingué en els…

Pertanyent a una petita família feudal, lluità contra els grans senyors feudals i es proclamà negus Modernitzà el país, reorganitzà l’administració territorial i l’exèrcit, posà l’Església sota el seu control i intentà de crear una nova noblesa de mèrit que depengués directament del sobirà Derrotat per una expedició britànica dirigida per Napier, se suïcidà

Fill i successor d’Aleix I A causa de la seva salut delicada el poder fou exercit, successivament, pel seu oncle Ivan Miloslavskij, germà de la seva mare, pels cortesans Jazikov i Likhačev i per Vasilij Golicyn Durant el seu regnat es difongueren els costums polonesos i les doctrines catòliques i s’inicià una reforma militar i administrativa Fou succeït pel seu germà carnal Ivan V i pel seu germà consanguini Pere I, sota la regència de la seva germana carnal Sofia

Fill i successor d’Ivan IV, fou el darrer sobirà de la dinastia ruríkida A causa de la seva constitució malaltissa i de la seva debilitat mental, el govern fou dirigit pel seu cunyat germà de la seva muller Irene, Borís Godunov, que fou nomenat regent 1588 A la seva mort, Borís Godunov fou elegit tsar per l’Assemblea Nacional

Succeí, per renúncia, la seva mare Violant muller, amb el nom d’Irene, de l’emperador bizantí Andrònic II, darrera representant de la dinastia dels aleràmics i germana del marquès Joan I mort el 1305 Per a ocupar el tron hagué de sostenir una lluita amb el regent i pretendent, el marquès Manfred IV de Saluzzo El 1310 fou reconegut i investit per l’emperador S'ocupà de refer l’administració del seu estat i l’ordenà

Fou professor en diferents escoles d’arts i oficis i l’any 1920 passà a la de València És distingí en la pintura d’escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre el 1890 i el 1904 Té obres al Museu de Belles Arts de València retrat d’Antoni Martorell