Resultats de la cerca
Es mostren 584 resultats
Carme Solé i Vendrell

Carme Solé i Vendrell
Francesc Àvila
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Es formà a l’Escola Massana S'ha especialitzat en la illustració de llibres infantils i ha obtingut, entre d’altres, els premis Janus Korczak Polònia, 1979, Apelles Mestres 1983 i Catalònia 1984 Ha illustrat texts propis i de Pere Calders, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, etc També ha estat collaboradora de “Cavall Fort” i ha realitzat sèries de dibuixos animats Entre els títols publicats, una bona part dels quals a l’estranger Anglaterra, Alemanya, EUA, Japó, etc, cal remarcar La lluna d’en Joan , L’aniversari , Raspall i Jo les volia Ultra la seva activitat com a dibuixant, ha estat…
la Carretera del Vendrell
Raval
Raval del municipi de Santa Oliva (Baix Penedès), a tocar del Vendrell.
Josep Manyé i Vendrell
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d’aquest organisme Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d’activistes catalans entorn de JMBatista i Roca, CPi i Sunyer i JTrueta En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l’Estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana 1947 Cofundador de l’Anglo-Catalan Society 1952, és autor de Los ingleses son así 1956, La coronación en…
Antoni Cumella i Vendrell
Arts decoratives
Ceramista.
Fill del ceramista Antoni Cumella i Serret , es formà amb el seu pare, a la mort del qual 1985 es féu càrrec del taller familiar Ha treballat també en collaboració amb arquitectes, i entre les seves obres més destacades cal esmentar la teulada del remodelat mercat de Santa Caterina en collaboració amb B Taglaibue i E Miralles, 2004, el pavelló d’Espanya de l’Exposició d’Aichi 2005, amb A Zaera Polo Ha fet també intervencions importants a la Vila Olímpica de Barcelona amb C Cirici, 1991, i al parc de Diagonal Mar, projectat també per Miralles 2002 Ha sobresortit també en treballs de…
Lluís Vilà i Vendrell
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
A primers dels anys setanta inicià l’activitat artística participant en la Mostra Collectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles, etapa caracteritzada per la crítica al consum a través de l’us de materials fungibles en la seva obra, amb obres com Les sabates comestibles 1979, Entre pa enlluït 1984 a la Fundació Miró de Barcelona, o Fagocotosi 1985 a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” i Cambio de Piel 1985 als festivals de Navarra Posteriorment les referències esdevingueren més indirectes amb l’ús de materials com ara el ferro i la pintura sobre paper i centrant-se en els…
Jordi Vendrell i Gabàs
Cinematografia
Publicista i col·leccionista fotogràfic.
Vida Ingressà a la distribuïdora Paramount Films de España el 1953 sota el guiatge de Cecília A Màntua, cap de publicitat de l’empresa Hi treballà fins que el 1955 entrà a "Fotogramas", on confeccionà respostes per al seu Consultorio Mr Belvedere , etc El 1961, Pere Bistagne, director general d’Hispano Foxfilm, li oferí la possibilitat de tornar al camp de la publicitat, com a titular del departament, càrrec que ocupà fins el 1965, any en què René Beja fou nomenat director general de la companyia i de Radio Films, i nomenà Carles Baró i Roca cap de publicitat de totes dues marques Després…
Ramon Pallejà i Vendrell
Història
Republicà.
Començà com a possibilista el 1882 i després de participar en la Unió Republicana del 1903 marxà al partit reformista Formà part de l’Ajuntament de Reus des del 1895 i fou un dels impulsors de l’Escola Municipal d’Arts i Indústries El 1935 publicà una Crònica de Reus Memòries d’un septuagenari especialment valuosa per a la història del republicanisme a Reus en 1868-73
Francesc Viadiu i Vendrell

Francesxc Viadiu
Memòriaesquerra.cat
Història
Política
Polític.
El 1922 s’afilià a Estat Català, i durant la Dictadura collaborà en la preparació d’una lluita armada amb Josep Rovira i anarquistes de la conca del Cardener El 1931 ingressà a Esquerra Republicana, i el 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Durant la guerra fou delegat d’ordre públic de la Generalitat gener del 1937 i s’enfrontà amb la FAI i el POUM Abans havia salvat de la mort el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, i centenars de religiosos i d’altres persones S'exilià a França el 1939, i participà activament en la resistència, ajudant especialment el pas a Andorra d’aviadors…