Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
fada
fada Il·lustració d’Alexandre de Riquer per al seu recull de poemes Crisantemes
© Fototeca.cat
Etnografia
Cronologia
Ésser fantàstic representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica ( goja
).
Les fades formen part d’antigues creences de molts pobles i procedeixen probablement del món celta El cristianisme adaptà aquest mite, modificant-ne la funció, i a la literatura de l’edat mitjana s’apareixen als cavallers i els recomanen respecte a les lleis de l’Església Posteriorment esdevingueren un tema literari important, sobretot al s XIX, amb contistes com Grimm, Andersen, etc
John Lyly
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
És famós per la novella satírica i didàctica Euphues or the Anatomy of Wit 1578, seguida d' Euphues and his England 1580, on iniciava l’estil anomenat eufuisme Escriví peces de teatre Sapho and Phao 1583, Endimion 1586-87, Love's Metamorphosis 1589, Midas 1589, Mother Bombie 1589-90 i The Woman in the Moon 1594-95, on adaptà la comèdia pastoral italiana
William Hallowes Miller
Mineralogia i petrografia
Mineralogista britànic.
Fou professor a la Universitat de Cambridge des del 1832 Féu estudis importants sobre cristallografia i hi introduí l’ús dels símbols cristallogràfics, ideats per WWavell, que desenvolupà i adaptà i que són coneguts actualment com a índexs de Miller Publicà, entre altres obres, Treatise on Cristallography 1839, An Elementary Introduction to Mineralogy 1852 i A Tract on Cristallography 1863
La dama de les camèlies
Novel·la d’Alexandre Dumas fill (1848) inspirada en la història real de Marie Duplessis.
Tracta dels amors entre Armand Duval i la cortesana Marguerite Gautier La intervenció del pare d’Armand provoca la separació dels amants El drama acaba amb llur retrobament i la mort de Marguerite El 1852 Dumas mateix adaptà la novella al teatre Posteriorment, Francesco MPiave, basant-se en l’obra de Dumas, escriví el llibret per a l’òpera de Verdi La Traviata
François de Cuvilliés
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i adornista francès.
Deixeble de JF Blondel, treballà al servei dels prínceps alemanys i principalment de l’elector de Baviera Max Emmanuel Adaptà el rococó al gust alemany, tot donant-li una major exuberància Amb la collaboració del seu estucador Johann-Baptist Zimmermann, construí a Munic el pavelló d’Amalienburg, al Nymphenburg 1734-39, i el Residenztheater 1751-53, que porta, per això, el seu nom
braga
Peça anàloga de cel·lulosa que s’adapta al cos del nadó a manera de calcetes.
antífon
Instrument que hom adapta a l’orella per tal de percebre esmorteïts els sorolls exteriors.
pastor català

Gos pastor català
© Campdura
Mastologia
Gos de pastor, de dimensions mitjanes i gran intel·ligència, que mostra una capacitat excepcional a tenir cura dels ramats; és anomenat també gos d’atura.
S’adapta força bé als medis durs i resisteix temperatures molt baixes És una raça ben conservada, estesa en bona part dels Pirineus catalans, que descendeix probablement del gos pastor dels Pirineus , de característiques i capacitats similars, l’origen del qual és molt antic i segurament autòcton, del vessant N dels Pirineus Ha esdevingut un animal de companyia molt estimat i també un bon vigilant
Esteban Manuel de Villegas
Literatura
Poeta castellà.
Gran admirador de l’antiguitat grecollatina, és autor de les Eróticas o amatorias 1617-18, composicions de mètrica diversa, entre les quals destaquen les cantilenas i les anacreónticas , i les versions d’Horaci Adaptà en llengua castellana l’estrofa saficoadònica, que després assolí una gran difusió durant el segle XVIII, i per això és considerat un valuós antecedent del neoclassicisme Traduí De consolatione philosophiae , de Boeci 1665
Antoni Botey i Badia
Música
Compositor català.
Format a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, la seva trajectòria com a estudiant li feu guanyar el Premi Maria Barrientos Creador d’obres instrumentals, del conjunt de la seva obra sobresurt el poema Venus i Adonis per a orquestra simfònica Fundador i director de l’Orfeó Badaloní, adaptà per a aquesta formació diferents cançons populars En el seu repertori cal incloure algunes sardanes