Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Westminster
Exterior de l’abadia de Westminster, segles XI-XIII, a Londres
© Corel Professional Photos
Barri
Antiga ciutat anglesa del Middlesex, que constitueix un barri central de Londres.
Entorn de l’antiga abadia de Westminster que li ha donat el nom, aplega els edificis més importants de la ciutat el parlament, el Buckingham Palace, Saint James’s Palace, Laws Courts, Whitehall, National Gallery, etc Els edificis actuals de l’abadia segles XI-XIII foren iniciats el 1050 per Eduard III de Wessex Successives ampliacions i reformes fins al segle XVIII li donaren la forma actual Panteó reial, hom hi corona tradicionalment els reis anglesos El parlament —destruït per diversos incendis— és una reconstrucció del s XIX en l’estil gòtic Tudor Administrativament, el barri…
Santa Maria de les Illes (Moià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell o vall de Marfà, en un lloc desconegut No degué passar de ser una capella rural L’església apareix esmentada el 1063 com a Santa Maria de les Illes, a la vall de Marfà, i encara torna a ser esmentada el 1067, per desaparèixer tot seguit de la documentació De l’edifici no se’n sap res És possible que l’església actual de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de bell nou el 1639, ho fos al mateix indret on hi havia hagut aquest temple primitiu Hem inclòs les esglésies de la vall de Marfà juntament amb les de Moià, pel fet de tractar-se d’una parròquia…
Volínia
Geografia històrica
Regió històrica del NW d’Ucraïna, drenada pel Bug i pel Prip’at’ Superior.
Poblada per eslaus, a les acaballes del segle X fou incorporada al principat de Kíev, i al final del XII, unida al ducat de Galítsia, esdevingué independent El 1240 sofrí l’escomesa dels mongols, i des del començament del segle XIV, d’una manera progressiva, Lituània hi establí el seu domini amb l’oposició de Polònia, que també la cobejava La disputa es resolgué el 1386, en constituir-se l’estat lituanopolonès Els repartiments de Polònia del 1793 i el 1795 atribuïren a Rússia quasi tota la Volínia el tractat de Riga 1921 la dividí entre Polònia i l’URSS i el 1939 la Volínia polonesa fou…
Valls de Torroella
Colònia industrial
Poble
Poble i antiga colònia industrial del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages), vora el Cardener.
La Colònia Valls fou fundada el 1901 per Isidre Valls i Pallarola Sallent, Bages 1859 – Barcelona 1933 Les installacions fabrils eren a la banda dreta del riu i pertanyien a Sant Mateu de Bages la majoria dels habitatges, situats a l’esquerra del Cardener, pertanyien al terme de Navars La seva església fou beneïda el 1926 sota l’advocació del Sagrat Cor de Jesús La fàbrica tèxtil tancà l’any 1991 La colònia també fou coneguda per Palà Nou i can Valls de Torroella Des del 1991 es promogué la seva segregació del terme bagenc de Navars, del qual també depenia administrativament, …
illa Victòria
Illa
Illa de l’arxipèlag àrtic, pertanyent administrativament al Territori del Nord-oest, Canadà.
És separada del continent pel golf de la Coronació S, de l’illa de Banks per l’estret del Príncep de Galles W, i de l’illa del Príncep de Galles pel canal Mac Clintock E A la costa sud-oriental, a Cambridge Bay, hi ha una estació meteorològica canadenca Fou descoberta per Thomas Simpson l’any 1838
Búger
Municipi
Municipi de Mallorca, situat as Pla.
El terme és drenat pel torrent de Búger o de Son Vivot afluent per la dreta del torrent de Sant Miquel, que en forma el límit oriental La vegetació natural és formada principalment per pinedes i alzinar La superfície conreada és d’unes 500 ha Al secà hom conrea cereals, i al regadiu arbres fruiters i hortalisses Hi predomina el règim d’explotació directa La ramaderia és especialment de bestiar porcí Hi ha una fàbrica de plàstic Hi és tradicional la fabricació de culleres i esquelles El poble 792 h agl i 134 h diss 1996, bugerrons 102 m alt, aturonat, és al voltant de l’església…
la Marenda
Sector costaner del Rosselló, des d’Argelers a Cervera, entre l’Albera oriental i la mar.
La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera, actualment és molt degradada La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat vi de Banyuls Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall Els ports més importants,…
Mèsia
Geografia històrica
Província romana del baix Danubi, estesa des dels Balcans, el Pont i el Danubi fins als confins de la Dalmàcia i de la Pannònia.
Habitada per uns pobladors de raça tràcia, fou definitivament conquerida per Marc Licini Cras el 29 aC El territori fou constituït districte militar dependent administrativament de la Illíria i governat per un legat imperial amb rang de cònsol L’organització provincial, iniciada per Tiberi, culminà amb l’administració de Claudi 44 dC Diverses incursions dels dacis i dels sàrmates 68-70 determinaren la intervenció de Domicià, que, l’any 86, la dividí en dues parts la Mèsia superior a Occident i la Mèsia inferior a Orient Trajà féu servir la província com a base de les operacions contra els…
Tlaxcala

Església de l’estat de Tlaxcala
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els estats d’Hidalgo i Puebla, a l’E i al S amb el de Puebla i a l’W amb el de Mèxic.
La capital és Tlaxcala És l’estat més petit de Mèxic i és situat en una regió molt muntanyosa del sector oriental de la Cordillera Volcànica La circulació hídrica adquireix en alguns casos caràcter endorreic i forma llacunes El clima és fred L’agricultura i la ramaderia són les riqueses principals La indústria és poc desenvolupada teixits, llana, cotó i vidre La densitat és de 195 h/km 2 , i la població és majoritàriament rural Durant el predomini asteca constituí un enclavament autònom, poblat pels tlaxcalteques en arribar els castellans, s’hi aliaren malgrat l’oposició del senyor de…
senescal
Història
Gran oficial del palau d’un sobirà.
D’origen franc, durant el període merovingi fou el càrrec immediatament inferior al majordom i tenia a la seva cura el personal del palau Sota els carolingis era encarregat d’organitzar els viatges del sobirà i sota els Capets esdevingué el primer funcionari reial, cap de l’exèrcit i administrador dels dominis reials Fou conegut també, des del segle X, amb el nom de dapifer El càrrec cessà el 1191, a la mort del comte Teobald V de Blois, darrer senescal de França, i fou substituït pel de conestable Els grans senyors feudals francesos també tingueren senescals propis els ducs de Normandia i…