Resultats de la cerca

Iniciada als segles XVI i XVII, l’Associació Mundial de la Sagrada Família 1861 li donà un gran impuls Celebrada, primer, el diumenge infraoctava de l’Epifania, passà després al diumenge dins la vuitada de Nadal A aquesta advocació fou dedicada l’obra més ambiciosa de Gaudí, basílica de la Sagrada Família En pintura, el tema iconogràfic de la Sagrada Família és inclòs dins altres temes, com el naixement, la fugida a Egipte, l’adoració dels Reis Mags, etc

Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà Pintà un quant temps a Mallorca capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709 De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs La seva Adoració dels Reis catedral de València, deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund

Establert a Múrcia, acusà la influència de Ribera, Espinosa, Orrente i Mayno És autor de la sèrie Vida de la Mare de Déu 1651 Museo del Prado, Madrid, dels frescs de la capella del Roser del convent de Santo Domingo, a Múrcia 1663-66, de l' Anunciació als pastors museu de Brunsvic, del Sopar d’Emmaús Museo de Santa Cruz, Toledo, de l' Adoració dels pastors Universitat de Barcelona i de la Mare de Déu amb l’infant coll particular, Sevilla

Estigué al servei de les corts valencianes del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, i del de Gandia, Carles de Borja Compongué La Trulla , ensalada a quatre veus, d’uns 300 versos, en català, portuguès, basc, gascó i castellà, sobre l’adoració dels pastors a Betlem L’obra fou inclosa en l’edició de Las ensaladas de Flecha Praga 1581 És autor també del refrany català del Cant de la Sibilla , d’un Credo , de motets i villancicos , conservats a la collegiata de Gandia, i collaborà en el Cançoner del duc de Calàbria

Fundador de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture Protegit per Colbert i nomenat director dels Gobelins 1663 i primer pintor de Lluís XIV 1664, fou el veritable dictador del classicisme francès Conreà la pintura de cavallet, amb obres com La vinguda de l’Esperit Sant 1657, la sèrie de les quatre Batalles d’Alexandre i L’adoració dels pastors 1689, totes al Musée du Louvre Com a decorador treballà al Louvre i a Versalles Féu projectes per a arts industrials, i per als Gobelins pintà La història d’Alexandre

Es dedicà a la pintura El 1894 fundà la germandat de Sant Pau i el 1896 la de Jesús Fou president del Centre Tradicionalista, de tendència carlista, des d’on fundà el periòdic El Radical  i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries, com la secció dramàtica del Patronat Obrer de Sant Josep, que dirigí Escriví obres menors per al repertori teatral de companyies no professionals, bàsicament comèdies com La boina , La neta , Infraganti , No t’apuris , La fi del món i Los corridos , i la sarsuela Lo pecador També signà uns pastorets titulats Lo naixement i adoració de Jesús

Anacoreta des de setze anys prop d’Antioquia, per defugir els curiosos visqué durant quaranta anys sobre una columna, d’on el sobrenom estilita , dedicat a l’adoració i a la intercessió Aquest nou gènere d’ascetisme atragué nombrosos pelegrins i imitadors Amb fama de taumaturg, exercí una considerable influència, sobretot en la causa de l’ortodòxia de Calcedònia La seva columna fou motiu de veneració i hom hi construí la basílica i el monestir de Qal'at Sim'an La seva festa és celebrada el 5 de gener pels llatins i el 2 de setembre pels orientals

El 1408 anà a Venècia, on collaborà en la decoració de la sala del consell major del palau ducal amb el fresc de la Batalla entre els venecians i Otó III El 1422 s’installà a Florència, on pintà L’adoració dels Mags per a l’església de la Trinità una part és a la Galleria degli Uffizzi i l’altra al Musée du Louvre El 1427, a Roma, començà el cicle de les Històries de sant Joan Baptista a Sant Joan del Laterà La seva obra es manté en el gòtic internacional, bé que la darrera etapa incorpora elements renaixentistes

Té fulles palmaticompostes, caduques en arribar la temporada seca, i grans flors blanques, sobre uns llargs pedicels, les quals s’obren de nits i són pollinitzades per la ratapinyada Eidolon helvum Els fruits són allargats 45 cm, amb la polpa farinosa i comestible “pa de simi” Viu a les sabanes de l’Àfrica intertropical, on els indígenes, que n'aprofiten els fruits i fins les fulles lalo per a l’alimentació, en fan objecte d’adoració La fusta, molt lleugera, és emprada en la fabricació de paper, i l’escorça, que dóna una fibra d’una gran resistència, és utilitzada per a preparar tisanes…