Resultats de la cerca

Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV

Situada al golf de Manfredonia , a la costa adriàtica, al peu del mont Gargano, és un port pesquer Té indústries químiques i alimentàries Arquebisbat El castell s XIII i l’església de Sant Domenico s XIV foren reconstruïts al s XVII Fou fundada per Manfred I de Sicília prop de l’antiga Siponto, de la qual s’han conservat alguns monuments església de Santa Maria, del s XII

La capital és Campobasso S'estén des del vessant oriental de la serralada dels Apenins fins a la mar Adriàtica, i passa d’un paisatge de muntanya, que es va degradant, fins a la plana litoral L’agricultura és la base principal dels recursos econòmics, i el conreu més estès són els cereals també hi ha vinya i oliveres i té ramaderia Hi ha indústria de la confecció i alimentària

Constitueix un vast altiplà que s’estén parallel a la costa de la mar Adriàtica, vers la qual davalla, entre la vall de l’Ofanto, al N, i l’istme de Tàrent-Bríndisi, al S És una plataforma calcària, limitada per fractures, que no ultrapassa els 670 m d’altitud, on abunden les formacions càrstiques És poc poblada i els principals conreus són els arboris ametllers, vinya i oliveres

Situada a la costa adriàtica, té port a la desembocadura del Misa És un centre pesquer i industrial i té balneari És seu episcopal des del s IV Antiga colònia romana Sena Gallica , formà part de la donació de Pipí el Breu a l’Església 754 i tingué una època d’esplendor sota els Della Rovere 1474-1631 Entre les diverses edificacions del s XV, es destaquen els castells de la Rocca, de Roncitelli i de Scapezzano

Centre cultural, és també el mercat de la costa dàlmata central i les illes adjacents Alumini i ferroaliatges Bisbat catòlic, té una sumptuosa catedral renaixentista i innombrables palaus d’estil venecià Fou residència dels reis de Croàcia segle XI i pertangué a Hongria, a Venècia i a Àustria

Logoteta general de l’Imperi, fou proclamat emperador amb motiu de la revolta militar que destronà l’emperadriu Irene Per tal d’estabilitzar l’economia, suprimí els beneficis fiscals atorgats al clergat, que se li mostrà contrari per aquesta acció i pel fet d’ésser tolerant en la qüestió dogmàtica i enèrgic en l’afirmació del poder imperial per damunt de l’Església Refusà de concedir el tribut al califa de Bagdad i guerrejà contra Carlemany a l’Adriàtica Morí combatent els búlgars

Fou inaugurada pel gran príncep lituà Jogaila que, en fer-se cristià, prengué el nom de Ladislau II en accedir, per matrimoni, al tron de Polònia Els seus dominis s’estenien pràcticament de la mar Bàltica a la mar Negra, i durant el regnat del seu fill Ladislau III, elegit rei d’Hongria, arribaren fins a l’Adriàtica Casimir IV, membre d’aquesta dinastia, portà Polònia a una esplendor considerable La dinastia s’extingí amb la mort de Segimon II-August I, ocorreguda l’any 1572

La capital és Calamata A l’antiguitat fou poblada per tribus d’estirp arcàdica en estret contacte amb les civilitzacions de l’Adriàtica meridional Les guerres messèniques ocasionaren la submissió de la regió a Esparta A partir d’aquest fet, els messènics intentaren de fundar algunes colònies Naupacte, Pilos per fugir, sense èxit, del jou espartà Després de la batalla de Leuctra 371, la regió assolí una plena autonomia fins a l’edat romana, època en la qual fou incorporada a la província de l’Acaia

Fou fundada l’any 1991 amb l’objectiu de desenvolupar les diferents lligues professionals europees Té setze membres associats, els gestors de les lligues espanyola, francesa i italiana, que en foren els fundadors, i els de la República Txeca, Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, Israel, els Països Baixos, Croàcia, Lituània, Suïssa, Àustria, Rússia, Polònia i la lliga adriàtica El primer president fou l’italià Gian Luigi Porelli i des del 1998 la dirigeix Eduard Portela L’any 2000 creà l’Eurolliga, la principal competició continental de clubs, i el 2002, la Copa ULEB