Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
boca
Música
Obertura dels instruments aeròfons de la família de les flautes per on entra l’aire en el tub.
La boca bisellada correspon a la flauta dolça i instruments semblants flabiol, tubs d’orgue, mentre que la boca lateral és pròpia de la flauta travessera
instruments de vent
Música
Terme emprat en la classificació tradicional dels instruments (classificació delsinstruments) per a anomenar els aeròfons en general (aeròfon).
Des de l’antiguitat, aquest mot designava els instruments que produeixen el so mitjançant l’aire insuflat des dels pulmons de l’intèrpret Els músics que els tocaven rebien sovint el nom de "joglars de boca" Aquesta classificació, emprada fins al principi del segle XX, s’imposà per raons d’utilitat pràctica i per les connotacions gremials que tenia en les diferents èpoques Fins al segle XVII, els músics de vent gaudien d’una categoria superior als de corda, situació que es capgirà en imposar-se la corda com a base sonora de l’orquestra En aquesta classificació tradicional, emprada encara en l’…
canal

Canal d’una flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conducte situat a l’extrem superior d’alguns instruments aeròfons que dirigeix el corrent d’aire cap al bisell.
D’aquesta manera, en ser tallat per aquest -anomenat també trencavents-, l’aire es posa en vibració i produeix el so inicial de l’instrument El canal està limitat generalment pel tascó, o bloc, que obtura parcialment la part superior del tub
música de Malàisia
Música
Música desenvolupada a Malàisia.
La capital és Kuala Lumpur A Malàisia Occidental, la població és composta, bàsicament, de malais i xinesos Els altres grups ètnics presents són els pakistanesos, els hindús i els orang-laut A Sabah i a Sarawak, els més nombrosos són els aborígens daiaks i els xinesos La majoria de la població és musulmana i la resta són budistes, hindús, animistes i cristians Malàisia Occidental Gran part de la música de Malàisia Occidental és associada al teatre, la dansa i cerimònies religioses musulmanes, hindús i animistes Els instruments de percussió en són els protagonistes, especialment els tambors i…
instruments de metall
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent en els quals els llavis de l’instrumentista -fent pressió contra un broquet- actuen com a llengüetes per a produir els sons.
Tenen tres característiques bàsiques un tub llarg que pot estar doblegat de diverses formes un broquet en forma de copa, amb trets determinats i diferencials per a cada instrument, que s’inserta en un dels extrems del tub i, a l’altre extrem del tub, un eixamplament o pavelló en forma de campana Constitueixen una família d’aeròfons tubulars que generalment solen ser de llautó, però també se’n poden trobar de plata i coure o de llautó galvanitzat amb níquel, plata i or N’hi alguns, infreqüents o actualment en desús, que s’han fet de ceràmica, vidre o altres materials Felip Pedrell i altres…
acústica dels instruments
Música
Part de l’acústica que estudia les propietats vibratòries dels instruments musicals, l’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument i els fenòmens físics que fonamenten la producció del so.
Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…
música d’Andalusia
Música
Música desenvolupada a Andalusia.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional A més de la riquesa musical entorn del flamenc , Andalusia és dipositària d’un important llegat musical i coreogràfic d’arrel tradicional, part del qual posseeix encara avui una gran vitalitat que el fa també susceptible d’evolucionar com qualsevol altra modalitat de música popular actual Aquesta vitalitat es reflecteix, a més, en la vigència del flamenc o de les sevillanes en el mateix romancer andalús romanç , d’una acusada modernitat, tot i que en algunes de les melodies es pot observar encara una organització modal A Las Alpujarras, els…
música de l’Àfrica oriental
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica oriental, zona costanera al llarg de l’oceà Índic i la franja continental paral·lela, inclosa, majoritàriament, en els actuals estats de Burundi, Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Rwanda, Somàlia, la República de Sud-àfrica, Tanzània i Uganda.
A l’Àfrica oriental, en el marc d’una forma de vida marcada en general per la dedicació a la ramaderia, es dona la superposició de diferents cultures D’una banda, trobem les autòctones bantús de l’equador cap al sud, nilòtiques al Sudan, semites i cuixítiques en el Corn d’Àfrica i, de l’altra, trobem cultures foranes que han deixat sentir llur influència en diferents moments, com ara la indonèsia, localitzada a Madagascar i a la costa continental propera a l’illa, la cristiana precolonial del Sudan i d’Etiòpia, la jueva falasha a Etiòpia, la islàmica, amb influència sobretot al Corn d’Àfrica…
cantell
Música
Part esmolada del tub dels instruments aeròfons que talla l’aire tot induint-lo a vibrar a banda i banda.
Aquest moviment oscillant del raig d’aire genera la vibració inicial que produeix el so de l’instrument És indispensable, perquè el so s’estabilitzi, que l’aire interior del tub o cavitat de l’instrument entri en ressonància amb aquesta vibració inicial El cantell pot estar tallat de forma longitudinal en l’extrem superior del tub perpendicularment al seu eix, com a les flautes obliqües nay en una entalla més enfonsada del mateix extrem, com a les quenas americanes o bé en una finestra oberta en la part superior del tub, com a les flautes de bec, els flabiols, els tubs d’orgue i les flautes…
tudell

Tudell de baixó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tub metàl·lic estret, a l’extrem del qual es fixa el generador del so (inxa) dels aeròfons de doble llengüeta.
Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors