Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
San Gimignano

San Gimignano
Rick Payette (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Ciutat de la Toscana, Itàlia, a la província de Siena, enfilada en un turó pliocènic de 332 m que domina la vall de l’Elsa.
Centre comercial agrícola Municipi lliure durant els segles XIII i XIV, ha conservat gairebé intactes fins avui els trets que la configuraren en aquella època d’esplendor, tant per l’estructura urbana, cenyida amb muralles del selge XIII, d’on emergeixen 14 torres de les 72 que un temps havien fortificat la ciutat, com pels carrers, places, cases, esglésies, palaus cal destacar-ne el Palazzo Nuovo del Podestà, amb el Museo Civico, el Duomo i l’església de Sant’Agostino El seu art figuratiu fou un reflex del sienès fins que, al segle XV, la subjecció política i econòmica a…
Joan de Vera
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino
Giovanni Papini
Literatura italiana
Escriptor italià.
Collaborà des del 1900 fins al 1915 aproximadament en les revistes Lacerba , Leonardo i La Voce , fundada per Giuseppe Prezzolini, combativa revista cultural que representava la presa de consciència per part de la joventut de l’endarreriment de la cultura italiana i de la necessitat de renovar-la Durant aquest mateix període escriví els seus llibres més significatius de filosofia, poesia, literatura i crítica literària dels quals, sens dubte, el millor és l’autobiografia titulada Un uomo finito 1912 Convertit al catolicisme, compongué obres asceticomorals Storia di Cristo , 1921 Sant'…
Il Sansovino
Arquitectura
Escultura
Nom amb què és conegut Andrea Contucci, escultor i arquitecte italià.
Fou sobretot un eclèctic i es mogué en les coordenades de la tradició quatrecentista tardana Encetà la seva activitat a Florència i Fiesole, i el darrer decenni del segle treballà a Portugal catedral de Coïmbra i església de la Concepció de Tomar Novament a Itàlia, intervingué en els baptisteris de Volterra i Florència i, a Roma, esculpí les tombes de Sforza 1505 i del cardenal Basso della Rovere 1507 a Santa Maria del Popolo També executà diverses escultures al seu poble natal claustre de Sant'Agostino i a Loreto baixos relleus amb episodis de la vida de la Mare de Déu, 1523-26…
Eduard Torrens i Boqué
Música
Pianista i compositor.
Fill de l’organista de la Selva, estudià amb ell i més tard a Barcelona, on fou músic de l’orquestra del Circ Barcelonès El 1873 anà a París, on perfeccionà els seus coneixements El 1876, amb el violinista italià Agostino Robbio, féu un viatge professional pel Perú, l’Equador, Veneçuela, els EUA i Cuba Més tard visità el Brasil, l’Uruguai, el Paraguai i l’Argentina El 1878 s’establí a Buenos Aires Ja músic experimentat, el mateix any publicà el seu Álbum musical hispano-americano El 1883 estrenà l’òpera Gualter al Teatro de la Ópera de Buenos Aires Cal esmentar, també, diverses…
Fano
Ciutat
Ciutat de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s XII,…
Maria Caniglia
Música
Soprano italiana.
Estudià cant a la seva ciutat natal amb Agostino Roche Debutà a Torí amb Electra , de Richard Strauss, obra en què interpretà el paper de Crisòtemis Aviat es destacà com a soprano dramàtica i el 1931 debutà a la Scala de Milà amb l’òpera Lo straniero , d’I Pizzetti Actuà amb assiduïtat en aquest teatre fins l’any 1951, i es presentà amb freqüència al Covent Garden, al Festival de Salzburg sota la direcció d’A Toscanini, al Teatro Colón de Buenos Aires i al Metropolitan de Nova York, escenari on la temporada 1938-39 representà cinc papers diferents Enregistrà diverses òperes, i…
Alberto Moravia
Literatura italiana
Nom amb què és conegut Alberto Pincherle, escriptor italià.
La seva primera novella, Gli indifferenti 1929, una de les obres més representatives de la narrativa italiana del s XX, expressa l’abjecció social i psicològica de la burgesia romana feixista, en un estil que utilitza tots els recursos del realisme sense concessions a la nota liricosentimental Posteriorment publicà el recull de narracions La bella vita 1935 i L’imbroglio 1937 Al clima cultural neorealista pertanyen les novelles Agostino 1944, La romana 1947 i La ciociara 1957, que li donaren una gran popularitat Inquietuds culturals diverses sobretot el pensament marxista i la…
Claude Gellée

El matí, de Claude Gellée
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Pintor flamenc, anomenat le Lorrain.
Després d’un aprenentatge al taller d’Agostino Tassi vers el 1619, desenvolupà autodidàcticament els seus dots pictòrics amb l’estudi de la perspectiva i de les obres del luminista flamenc Paul Bril La personalitat pictòrica de Gellée se centra en el paisatge, on les figures — generalment fetes pels seus deixebles — són un simple pretext La seva importància està en el caire generalitzat que dóna al paisatge, puix que fuig de la identificació tipus postal i cerca — a través d’una tècnica precisa — de copsar l’atmosfera a través del color Hom en destaca, dins aquesta línia, la…
Giovanni Maria Nanino
Música
Compositor italià.
Germà del també compositor Giovanni Bernardino Nanino Es formà com a nen cantor a la catedral de Vallerano Fou deixeble de Palestrina, a qui succeí com a mestre de capella de Santa Maria Maggiore, a Roma, l’any 1567 Entre el 1575 i el 1577 ocupà el mateix càrrec a Sant Lluís dels Francesos, també a Roma Després passà a formar part del cor de la capella papal com a tenor i es mantingué en aquest lloc fins al moment de la seva mort A partir del 1591, quan el seu germà fou nomenat mestre de capella de Sant Lluís dels Francesos, continuà mantenint alguns vincles amb aquesta església, on s’ocupà…