Resultats de la cerca

Era un municipi agregat al Genovés el 1845 Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la collegiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574 actualment agregada al Genovés

Es troba prop de la carretera de Barcelona a València i de l’albufera dels Ànecs coneguda abans també per albufera d’Albalat , la qual fou l’origen del despoblament Es conserva encara l’antiga església, agregada a Cabanes el 1575

Sotmesa pels perses s IV aC, passà al domini macedoni i formà part, successivament, del regne dels Selèucides i del de Pèrgam 133 Agregada a la Cilícia en època romana, tingué ciutats importants Iconi —l’actual Konya—, Laodicea, Laranda, i conserva importants monuments de l’època cristiana

L’església de Sant Antoni és agregada a la parròquia del Poal havia estat, ja al s XII, una de les filials de l’església major de Balaguer Dins l’antic terme dels Arcs que fou municipi fins a mitjan s XIX es troba la caseria de les Tarroges

El lloc, antic castell del terme d’Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413 fou erigit en parròquia el 1535 Li fou agregada l’antiga parròquia de Ressalany Fou centre del marquesat de Montortal L’any 1842 el poble fou agregat al municipi de l’Alcúdia

Era dependent de la vegueria de Cerdanya després de Puigcerdà i, de fet, als segles XVI i XVII eren sotsveguers els veguers de Camprodon La vall de Toses més amunt de Planoles, que en un principi hi pertanyia, fou, des del segle XVII, agregada a la sots-vegueria de Berga

És situat a la dreta del Cinca, a la seva confluència amb l’Alcanadre, al límit amb la comarca catalana del Baix Cinca La comanda de Vallobar , pertanyent als templers, fou atorgada el 1317 als hospitalers i agregada a la comanda de Xalamera el 1461 s’hi creà l’ abadiat de Vallobar

Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona

La parròquia Sant Andreu és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del s XVII, a la de Corts El castell de Mata és esmentat al començament del s XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà

L’església parroquial Sant Martí, romànica s XII, és a la dreta de la riera de l’Hospital és esmentada ja el 839 Formà un municipi al s XIX juntament amb la parròquia de Comesposades, actualment agregada a Montmajor Els santuaris de la Mare de Déu dels Torrents i dels Sants Metges i la caseria dels Torrents, del municipi de l’Espunyola, en depenien