Resultats de la cerca

Pertany a l’Associació de Veïns de la Ronda de Sant Antoni de Llefià Disputa els seus partits al poliesportiu de Llefià Disposa de tretze equips, entre masculins i femenins, i d’una escola d’iniciació al basquetbol Organitza altres activitats com torneigs o un campus escolar de bàsquet S’hi han format jugadors posteriorment professionals, com José Manuel Piñero o Adrián Mesa En el palmarès destaquen un subcampionat de Catalunya masculí 1996 i un de femení 1997

Inicià la pràctica del futbol els anys vint amb el nom de Club de Futbol Piera, liderat per Antoni Balart, i disputava partits amb poblacions veïnes Passada la Guerra Civil, l’any 1940, fou refundat per Rossend Bosch, Federico Esteve i el mateix Antoni Balart L’any següent fou inscrit a la Federació Catalana de Futbol El 1948 prengué la denominació actual, que fou catalanitzada la temporada 1992-93 Es creà un equip juvenil que competí a gran nivell i el 1975 ja tenia dos equips de futbol base El primer equip ha militat sempre en categories territorials El 2010 tenia deu equips de futbol de…

El 2010 tenia 160 socis i l’equip sènior masculí jugava a la tercera divisió territorial Disposa del camp de futbol municipal del Met i té equips de base, tant masculins com femenins Durant la dècada de 1950 s’hi dinamitzà l’activitat futbolística a causa de l’estada al poble, entre d'altres, de l’exjugador del Futbol Club Barcelona Ladislau Kubala, que s’estava recuperant d’una malaltia

Disposa de secció d’handbol, basquetbol femení, patinatge artístic i escola esportiva La secció d’handbol es constituí el 1984 però la categoria sènior no es creà fins la temporada 1989-90 Guanyà el torneig Copa Federació 2000 La secció de bàsquet femení es constituí el 1987 i el primer equip començà a competir el 1992 La temporada 1995-96 jugà a primera catalana Té categories inferiors i equip B La secció de patinatge es creà el 1984 Té una trentena de patinadors

Fundat el 1979, l’equip masculí sènior inicià les competicions a tercera divisió provincial i anà pujant de categoria fins a assolir la divisió d’honor estatal el 1985, on romangué aquella temporada L’any 1990 l’equip es professionalitzà i la temporada 1991-92 es proclamà campió de primera divisió estatal, però retornà a divisió d’honor la temporada següent El 1994 inaugurà el nou pavelló Disposa de quinze equips, tant masculins com femenins, en diferents categories el primer equip masculí a primera divisió A i l’equip femení a la divisió de plata En el seu palmarès destaquen les tres Copes…

Fundat l’any 1957 per l’empresa Ultraesteatita de Badalona, que cedí i condicionà uns terrenys contigus per a la pràctica del futbol, prengué el seu nom El primer equip començà com a amateur La temporada 1964-65 ascendí a primera divisió regional El 1966, per motius de canvi en la direcció de l’empresa, es quedaren sense terreny de joc Vestia de blanc i tenia un equip en categoria juvenil

Fundat el 1942 amb uns 50 associats, el seu primer president fou Miguel Arasa Els primers anys organitzaren excursions i alguna edició de la Festa del Pedal El 1965 Antonio Moreno López fou nomenat president i convertí el planter en una prioritat, sobretot durant la dècada dels setanta Del seu equip infantil sorgiren Jordi Roca, campió d’Espanya juvenil 1974, Antoni Moreno, subcampió d’Espanya dos cops, i Josep Maria Caroz, posterior president de l’Associació de Ciclistes Professionals S’establiren les bases de la normativa que regeix el ciclisme infantil a Catalunya Parallelament, treballà…

Integrada en l’Ateneu Obrer de la localitat, fou la primera entitat esportiva de Sant Andreu de Palomar on es practicà l’esport com a referent educador Dedicada a l’esport en general, però centrada en la pràctica de l’atletisme, es fusionà amb l’Avenç, el Futbol Club Andreuenc i l’Esport Ciclista de Sant Andreu per a formar la Unió Esportiva Sant Andreu, el 1925

Organitzà els cursos de la Universitat Popular Valencianista, on foren fetes classes de llengua i literatura, i d’història i geografia del País Valencià Entitat de caràcter eminentment universitari, propugnà l’autonomia de la universitat valenciana i rebutjà el sistema universitari aleshores vigent Tot i tractar-se d’una entitat marcadament apolítica, feu costat en diverses ocasions a la Federació Universitària Espanyola, enfront de les tendències de les agrupacions d’estudiants de dreta

Fou la primera associació amb caràcter nacionalista en el camp universitari, al País Valencià Intentà, fonamentalment, una tasca de caire cultural