Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Felice Orsini
Història
Patriota italià.
Afiliat a la societat secreta Jove Itàlia, fou empresonat 1844 Alliberat per l’amnistia papal 1846, el 1848 lluità a Venècia, contra Àustria Diputat i comissari a Roma 1849, el 1854 fou empresonat de nou, però fugí Atemptà contra Napoleó III de França 1858, en el qual veia el principal obstacle per a la unificació italiana, i fou guillotinat
Galceran Cadell
Història
Militar
Militar, cap de la bandositat dels cadells.
El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit
Alliberats dos periodistes empresonats a Birmània per informar sobre la crisi rohingya
Una amnistia presidencial allibera els periodistes de l’agència Reuters Wa Lone i Kyaw Soe, juntament amb milers d’altres presos Els dos periodistes han passat divuit mesos a la presó per investigar sobre els assassinats de deu rohingyes , activitat que els tribunals van condemnar aplicant la llei de secrets oficials Per aquestes investigacions Wa Lone i Kyaw Soe van rebre el premi Pulitzer de periodisme el mes d’abril
indult
Dret penal
Gràcia especial per la qual hom perdona algú o molts de tota, o d’una part, la pena a què havien estat condemnats.
A diferència de l’amnistia, l’indult no anulla l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna L’indult tendeix a reparar fins on sigui possible les conseqüències dels errors judicials i constitueix un mitjà per a reduir els casos d’aplicació de la pena capital en els països on aquesta és encara vigent A l’Estat espanyol no és permesa la concessió d’indults amb caràcter general
Giuseppe Avezzana
Història
Militar i polític italià.
Participà en la fracassada revolta constitucionalista del Piemont 1821 i, condemnat a mort, fugí a la península Ibèrica, on lluità en la Guerra contra Napoleó Per l’amnistia concedida pel rei Carles Albert 1848 tornà al Piemont Fou ministre de la guerra de la República Romana 1849 De nou s’exilià a Nova York 1849-60 i en tornà per participar en les campanyes de Garibaldi del 1860, 1866 i 1867
guerra de Vendée
Història
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée (1793-94).
La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana
Més de 80 morts en manifestacions contra el govern a Nicaragua
Més de 80 morts en enfrontaments amb la policia és el resultat de les protestes a Nicaragua des del 18 d’abril, quan el govern aprovà retallades en les pensions i en les prestacions socials Tot i retirar-se la mesura, les protestes han continuat i reclamen la dimissió del govern i del president Ortega Amnistia Internacional denuncia atacs de paramilitars contra els manifestants i el dia 23 l’Organització d’Estats Americans demanà la celebració d’eleccions anticipades
Alexandre Martin Albert
Història
Obrer mecànic francès, revolucionari i seguidor de Blanc.
Fundà el periòdic L’Atélier 1840 per difondre les idees socialistes Participà en la revolució del 1848, després de la qual formà part del govern provisional fou el primer obrer que hi entrà Fou vicepresident de l’anomenada comissió del Luxemburg, encarregada de la fundació d' atéliers nationaux , i més tard president de l’assemblea nacional En esdevenir-se la reacció, fou deportat, però Napoleó III l’amnistià 1859 el 1871 prengué part a la Comuna de París
Un informe denuncia execucions en massa en una presó de Síria
L’organització no governamental Amnistia Internacional fa públic un informe en el qual sosté que entre el setembre del 2011 i el desembre del 2015 es van dur a terme unes 13000 execucions rutinàries a la presó de Saydnaya, al nord de Damasc L’informe, elaborat a partir d’una vuitantena d’entrevistes, afirma que les execucions es feien en secret i que les víctimes eren, sobretot, opositors al règim o simpatitzants Les ordres sembla que venen directament de la cúpula del Govern
Esteve Desprat i de Gaiolà
Història
Política
Metge i polític.
Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820 Exiliat a Londres el 1824, fou professor de calligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes No s’acollí a l’amnistia del 1833