Resultats de la cerca

Molt prestigiós al seu país, fill del també escriptor Henri Queffélec, ha escrit, entre d’altres, les novelles Le charme noir 1983, Les noces barbares premi Goncourt 1985, Le maître des chimères 1990, Disparue dans la nuit 1994, Et la force d’aimer 1996, Noir animal ou la menace 1997, Osmose 2000, Boris aprés l’amour 2002 i Éloge de l’alcool 2005

Llicenciat en dret i novellista, es destacà pels seus films de problemàtica judicial, entre altres Justice est faite 1950, Nous sommes tous des assassins 1951, Oeil pour oeil 1956, Le passage du Rhin 1960, Le glaive et la balance 1962, Mourir d’amour 1970, Vérédict 1974, La raison d’État 1979 Des del 1980 filmà només per a la televisió Retorno a Cherchell 1982

Director del conservatori de París 1842 i mestre de capella de Napoleó III 1857, escriví algunes obres de música de cambra, però es distingí sobretot per les òperes còmiques Le Maçon 1825, La muette de Portici 1828, admirada per Wagner, Le dieu et la bayadère 1830, Fra Diavolo 1830, Le domino noir 1837, Les diamants de la Couronne 1841, Manon Lescaut 1856, Rêve d’amour 1869

Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses 1905, La terrasse au soleil 1921, Poèmes d’amour et d’automne 1928, etc Conreà també el teatre i les narracions, i escriví l’autobiografia en forma de novella Pèl mouchí, histoire d’un petit garçon 1936 Fundà les revistes Le Cri Catalan 1909 i Le Coq Catalan 1917 És germà del pintor  Lluís Bausil

Le Paradis d’amour 1572 i el Ballet comique de la reine 1581 foren els primers intents de ballet de cour , mentre que el Ballet d’Alcine 1610 i el Ballet de la délivrance de Renaud 1617, més desenvolupats, ja foren antecedents de l’òpera, així com ho foren, posteriorment, el Ballet de la Nuit 1653 i el Ballet du Temps 1654, creats amb la participació de Jean-Baptiste Lully

Estudià i practicà també la medicina Fou conegut també com a Peletarius És autor de Algebra 1554, De constitutione horoscopi, De peste compendium 1563, etc Edità els Elements d’Euclides 1559, amb diversos comentaris Escriptor del grup de la Pléiade, es relacionà amb PRonsard i Jdu Bellay i publicà, entre d’altres, unes Oeuvres poétiques 1547, L’amour des amours 1555, diverses traduccions i un tractat d’ortografia

Fou amic de Rimbaud i de Verlaine Escriví poesia lírica alhora ingènua i sensual Valentines 1886, Doctrine de l’amour 1911 Professor a França i en altres països, fou internat al sanatori de Bicêtre —on compongué Aux saints , la millor de les seves poesies— a causa de les crisis depressives, que, a través d’un misticisme exacerbat, el portaren cap al catolicisme A la darreria de la seva vida esdevingué captaire

Vescomtessa de Noailles Publicà diversos llibres Dix ans sur terre , 1936 i reculls de poemes La viole d’amour El 1945 començà a pintar natures mortes, figures i retrats, féu litografies i conreà l’escenografia Dugué a terme també una important tasca de mecenatge pagà els films L’âge d’or de Buñuel i Le sang du poète de Cocteau i protegí Salvador Dalí i Francis Poulenc, entre altres

Deixeble de JJRousseau i seguidor de la ideologia naturista, escriví les Rêveries sur la nature primitive de l’homme 1799 Tanmateix, la seva obra cabdal, Obermann 1804, presenta, amb elements autobiogràfics, una anàlisi implacable del “jo” i una bona dosi de pessimisme i amargor, agreujat tot per la seva manca de salut Altres obres seves són De l’amour 1805, Libres méditations d’un solitaire inconnu 1819, Isabelle 1833, etc

Visqué a París, on collaborà a la revista Réagir fou membre de la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació 1906 Deixà una obra copiosa de teatre, prosa i vers Hom pot citar entre els seus principals títols Au fil du rève 1897, Les soirs d’ombre et d’or 1898, Vers l’amour 1900, Le bonheur passe 1906, Les vieux 1908 i Paysages de l’âme 1912