Resultats de la cerca

Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Madrid Aconseguí una beca de la Diputació Foral de Navarra que li permeté estudiar a Anglaterra i a Itàlia Durant els anys setanta realitzà una activitat propera a l’art conceptual, amb installacions i muntatges de contingut social A la dècada següent, formà juntament amb altres escultors bascos un collectiu que investigava qüestions espacials i constructives L’any 1988 presentà a la Sala Montcada de Barcelona l’exposició Tramuntana Intervenció a l’espai , en què plantejava el procés de l’escultura i les seves implicacions morals, en el sentit de la…

Als primers anys trenta s’afilià al Partit Comunista i, posteriorment, s’uní a la Revolució Cubana del 1959 Instaurat el castrisme, en fou un actiu propagandista i defensor des del vessant cultural Seguidor i deixeble de Nicolás Guillén , amb aquest i altres intellectuals cubans fundà el 1961 la Unión de Escritores y Artistas de Cuba UNEAC, organisme en el qual ocupà càrrecs Graduat per l’Havana i per l’Institut Màxim Gorki de l’URSS, l’any 1981 obtingué el doctorat en filologia President i cofundador de la Fundación Nicolás Guillén 1991, aquest any rebé el Premio Nacional de Literatura Fou…

Estudià a Barcelona, a Llotja 1954-58 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1960-64 A París 1965-67 es relacionà amb César i EMartin Completà la seva etapa formativa a Londres És autor de nombroses escultures i plafons, situats en espais públics i realitzats amb ferro, formigó i ceràmica Se'n poden veure a les estacions del metropolità i a l’aeroport de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona, a les autopistes catalanes, etc Des del 1983 resideix als EUA, on ha assolit una notable projecció

Debutà professionalment l’any 1991 Enquadrat en l’equip Suzuki-Toshiba Racing, ha estat campió de Catalunya de supermotard 2005, tres vegades subcampió d’Espanya i tres vegades tercer en la categoria SM1 Participà en el Supermoto de Nacions amb l’equip espanyol 2009 i és el director de l’equip Suzuki

Germà d’ Antoni Cao Guanyador de diversos premis literaris, es donà a conèixer als Jocs Florals de l’Alguer 1961 amb el poema Les oracions Collaborà, en català i en italià, a La Nuova Sardegna , de Sàsser És autor, entre d’altres, del llibre de poemes Flors del camp 1969

Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què Europa no és el continent…

Migcampista S’inicià al Club Esportiu Sabadell 1995-96, i després d’un breu pas pel Girona, s’incorporà al Futbol Club Barcelona, on jugà durant quatre temporades al filial Destacà com a migcampista, i disputà 206 partits a primera divisió amb el Llevant 1999-2002, 2007-08, el Màlaga 2002-05, 2008-09 i el Betis 2005-07 Finalment jugà al Nàstic de Tarragona 2009-10 i a la Ponferradina 2010-11, a segona divisió El 2002 formà part de la selecció catalana que s’enfrontà al Brasil

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió mundial tres en…

L’any 1878 presentà al senat un projecte de llei per a la reforma interior de les grans poblacions Intervingué en la redacció de la llei d’expropiació forçosa del 1879 El mateix any presentà a l’ajuntament de Barcelona un pla de Reforma Interior de la ciutat que afectava bona part del barri antic i que fou aprovat el 1881 El pla, que tenia un pressupost de 177959907 pessetes i representava l’expropiació de 1990 cases particulars, trobà una forta oposició, fins que el govern en confirmà l’aprovació el 1889 Mort Baixeras, el 1894 l’ajuntament comprà els drets d’autor i la documentació del pla…